Un estrany fenomen s’està apoderant d’alguns músics catalans. Ningú sap ben bé les causes ni les conseqüències que pot tenir, però hi ha hagut un canvi en la seva carrera musical de conseqüències imprevisibles. Per a alguns, un gir modest. Per a altres, un canvi radical. En Losantos està amoïnat. La caverna mediàtica i la taverna vomitadora estan més que desconcertades. A Intereconomía no troben els adjectius. D’insults en van sobrats, com sempre. “¿Qué pasa en Catalunya? ¿Los obligan y les multan? ¡¡¡Igual que con los rótulos de las panaderías!!! Con Franco vivíamos mejor...” Bé, aquest darrer no el diuen clarament, però el pensen sovint.
El fenomen ha penetrat subtilment entre nosaltres, aquests estranys indígenes obstinats amb la llemosina parla. No ens n’hem adonat. N’ignorem els motius concrets. Potser cadascú en té un de diferent. Però ha passat. I punt. Uns dels primers potser van ser la gent de Mishima, una de les grans bandes actuals. Els seus fans nouvinguts no ho tenen present, però la colla d’en Carabén va començar a cantar en anglès i castellà i es va passar al català el 2005. També aquell any, Marc Parrot publicava Mentider (Música Global) després de diversos treballs en castellà i d’un canvi de personalitat. Musical, s’entén. Fins i tot el flamenc Miguel Poveda s’atrevia musicant poemes catalans a Desglaç. Ells no ho sabien, però alguna cosa començava...
Tímidament, altres s’anaven afegint a la festa. Canviaven de llengua i, sorprenentment, no passava res dolent. Més recentment, una cantant nascuda per al gran públic amb Operación Triunfo, Beth, publicava un disc íntegrament en català, Segueix-me el fil (Música Global, 2010). Altres, com Macaco, s’atrevien més tímidament a aparèixer dins el “Corren” dels Gossos, i ara han incorporat “La República de la Tramuntana” en català al seu darrer El murmullo del fuego (Warner, 2012). Així mateix, l’argentina-mallorquina Chenoa va traduir “Com un fantasma” al seu últim EP perquè és “la seva llengua i ja està!”. El gran Manu Guix, que s’havia atrevit a “violar fantàsticament bé” en Lluís Llach –dit pel mateix cantautor–, acaba de publicar Pas a pas (Blanco y Negro, 2012), de la mateixa manera que Pastora s’ha atrevit amb la llengua d’en Coromines amb Una altra galàxia (Warner, 2012), també acabat de sortir de la fàbrica.
Si a això hi afegim que una de les icones indie que més triomfen a tot l’Estat, Love of lesbian, presentarà al PopArb el seu nou La noche eterna. Los días no vividos (Warner/MusicBus) i ha anunciat que el seu proper disc serà en català, és evident que alguna cosa ha canviat. Els de Santi Balmes ja van començar a enllitar-se amb la nostra llengua una mica per culpa de l’Enderrock amb el recordat “Et tinc al damunt” (paròdia de “Man on the Moon” de R.E.M.) en un concert a dalt d’un terrat a Ciutat Vella.
Les motivacions? Com sempre són difícils de discernir. Potser són ganes d’experimentar, d’eixamplar mercat, mandra de fer gira fora de casa –ara que els calés es fan bàsicament amb els bolos–, voler sonar a les fórmules catalanes per allò de la quota, accedir més fàcilment a la promoció de les emissores públiques o una mica la suma de totes. Alguns d’aquests grups es troben amb part de la mateixa incomprensió que patien immigrants dels anys seixanta. Són el xarnego aquí i el catalán quan viatgen al pueblo, sense que això els hagi fet dubtar de la seva decisió. El rerefons comercial s’intueix clarament, però... qui no treballa pels diners? Potser s’han passat al català perquè sí, sense cap motiu concret. Perquè els temps han canviat i aquest fet es percep de manera diferent. Perquè qui fa el camí invers i s’atreveix amb el castellà ja no és un botifler. I també perquè cantar en la nostra llengua s’ha despolititzat força. No implica haver d’anar cada any a l’Aplec del Pi de les Tres Branques amb una col·lecció d’estelades. Si és que encara es fa l’Aplec...
Senyors pessimistes, apocalíptics i negativistes en general: potser la llengua s’ha normalitzat més del que ens pensàvem. I senyors programadors dels grans festivals: ara els toca a vostès. El català no enrampa. Programin aquests grups i facin-los visibles. Encara que sigui per sucar subvenció.
.gif)
