Coincidint amb el recent canvi de govern de la Generalitat de Catalunya i de la gran majoria d’institucions, hem dut a terme una intensa activitat d’incidència i col·laboració perquè tots aquests organismes es facin ressò de les problemàtiques que patim en aquests moments i, el que és més important, aportin el nostre coneixement i experiència de més de 35 anys per tal de reorientar, de cara al futur, les polítiques culturals i empresarials del món de la cultura i concretament de la música en viu.
Assumptes com la morositat institucional, la caiguda en les contractacions i l’abandonament de programacions en espais públics no ens han de fer oblidar que encara tenim pendent la regulació, la formació i professionalització del sector i el reconeixement del nostre potencial, que a la llarga ens han de permetre consolidar la nostra independència i autonomia per no dependre dels recursos públics i dels colors polítics temporals.
És a dir, els nostres governants ens han de facilitar les eines i el marc que nosaltres no tenim ni ens pertoca per poder treballar en bones condicions. Primer de tot, al sector de la música en viu li cal un cens acurat, unes dades segmentades que reflecteixin la situació actual i que permetin analitzar de soca-rel, i de la A a la Z, la realitat de la música al nostre país, desgranant tots els subsectors i les complexitats de la indústria musical. A partir d’aquí ens adonarem de les mancances vitals i es podrà decidir i aplicar les polítiques més convenients per al sector. Aquesta tasca és responsabilitat dels gestors-governants que estan al nostre servei, però les iniciatives i mesures no tindran èxit si no es dicten amb la nostra connivència i col·laboració.
Aquest fet, a la vegada, alliberarà els polítics de compromisos mal adquirits i ens permetrà així abandonar lentament el proteccionisme al qual ens hem –o han– acostumat i que ha potenciat una dependència hereva de temps passats, a la vegada que fomentarà una sana competència i una relació de corresponsabilitat i cogestió horitzontal públic/privat, tant a l’hora de planificar el futur (es digui Programa.cat, Pla Estratègic 2021, exportació de proximitat o siguin fires i mercats de capital públic) com per les actuacions immediates i urgents a l’hora de programar i rendibilitzar tant espais i contenidors culturals públics com les mateixes festes majors o el necessari reforçament intern de les associacions professionals, que són la clau de volta del progrés empresarial.
Per dur a terme aquestes finalitats, cal una implicació ferma i decidida de les diferents conselleries implicades –i fins i tot, fins que no es digui el contrari, del govern central–, amb l’establiment de vasos comunicants que permetin canalitzar les estratègies de resolució dels problemes de fon poc plantejats i mai resolts. El sector de la música moderna, i de la música en viu en concret, representa un pes molt important de l’economia cultural i té un ineludible valor social, i en canvi és el subsector que més necessita estructuració i professionalització, ja que suposa la part més complexa, atomitzada i d’impacte més diversificat.
Els socis d’ARC i la resta de professionals implicats del sector estan passant moments magres, com tot el país, per això cal ser conscients de la importància d’aquest moment de recessió per aprofitar positivament l’ocasió i fer replantejaments i reorientacions que permetin estructurar, d’una vegada per totes, les bases necessàries per esdevenir un veritable sector estratègic i de projecció real cap al futur.
No dubtem pas que tots, els de dalt i els de baix, pensem i volem el mateix. Però el desequilibri de forces i les polítiques erràtiques, fins ara, no han permès que cristal·litzessin les millors opcions i solucions. Però no perdem l’esperança, al contrari, ja que fins a dia d’avui hem demostrat la nostra voluntat amb la mà estesa i amb la manifesta col·laboració que els limitats recursos ens permeten.
Demanem doncs que també es compti activament amb nosaltres i amb la resta d’associacions, que s’escurcin encara més les distàncies, confiant a la vegada que en aquesta legislatura es constatin i es facin efectives les estratègies de proximitat i transversalitat que afavoreixin el teixit i l’impacte econòmic, social i cultural dels que som orgullosament transmissors.
Portada Anuari 2012 Foto: Arxiu Enderrock
.gif)
