El primer cop que vaig sentir a parlar d'Operetta va ser quan preparàvem la prèvia del festival (a)phònica de Banyoles de l'any 2011 (una cita amb un cartell que sempre fa dentetes). Entre un grapat de concerts hi havia una companyia anomenada Cor de Teatre: hi presentaven Operetta.
Ja fa més d'un any que la porten de gira i que n'he anat sentint recomanacions, sense mai aconseguir caçar-los. No va ser fins divendres passat que vaig poder descobrir-los. Operetta és el que necessitem els principiants en el món de sopranos, tenors i compositors de noms que no sabem com es pronuncien.
Sense ser-ne gaire conscient, es veu que durant l'hora i escaig que s'allarga l'espectacle em van apropar als passatges operístics més populars de Verdi, Rossini, Bellini, Mozart, Bizet, Wagner, Saint-Saëns, Mussorgsky i Offenbach. Ho van fer entre esquetxos protagonitzats per senyors fent la volta ciclista, caputxetes vermelles, històries d'amor d'andanes de tren i altres petites històries, que en certs moments em van recordar bons moments del Tricicle.
Operetta té un nom petit però un mèrit gran: el d'un grapat de persones amb feines diverses que es deixen la pell del temps lliure en un projecte amb molt de cor. El de 25 persones compenetrades que canten i actuen excel·lentment. El d'introduir-nos en un món sovint desconegut, amb suavitat i molt bon gust.
Per tot això, moltes gràcies!
(Fins al 4 de novembre seran al Paral·lel, al Teatre Victòria. El boca-orella, en ocasions com aquesta, val la pena. Exerciteu-lo! A l'Ànima van dir-ne això l'abril passat...)
.gif)
