Un dels seus secrets és que el seu públic està format en general per persones d'edat més avançada i major poder adquisitiu. En general no són adolescents de primera fila amants del pop d'aires surf ni rastafaris fanàtics del reggae o el dub. El públic és el seu gran valor. Un públic que resta arrelat i fidel i que s'ha construït durant dècades.
El pal de paller d'aquesta teoria la té la Jazzcava de Terrassa. Segurament no hi ha cap exemple millor per explicar com des de fora de Barcelona podem generar centralitat musical amb el jazz. De mica en mica estem descobrint una certesa molt més evident del que ens pensàvem: que el jazz no és patrimoni únic ni de les jams del Jamboree ni de la foscor embriagadora del Harlem Jazz Club. Aquest estil de música se'ns ha escampat arreu del país, i ho fa amb una salut que és enveja de la resta de sons i estils.
Però on de veritat les ciutats catalanes estan demostrant que es creuen això del jazz és amb els festivals i cicles d'aquest estil musical. Hi ha exemples fantàstics i amb un èxit de públic inqüestionable. Tres exemples concrets són el Cicle de Jazz al Casino de Granollers, el Caixa Penedès ViJazz o el Cicle Nits de Jazz de Mataró impulsat pels entusiastes del Big Sam Hal·ler Quartet. El JazzTardor de Lleida n'és un cas especialment remarcable. Aquest cicle està impulsat per Quadrant Corner, una de les discogràfiques i productores de jazz catalanes més actives. I tot, pensat i creat des de la capital de la terra ferma al cent per cent.
Passi el que passi, és una xarxa de ciutats inexpugnable. Fins i tot en la pitjor tempesta per al sector musical de comarques, continuen lluint el millor dels seus somriures.
.gif)
