Crònica del concert de Fanfare Ciocărlia. Barcelona, Luz de Gas, 27 de novembre de 2012
Amb permís dels Markovic (Boban, pare, i Marko, fill), la Ciocărlia és la fanfara que més i millor ha sabut connectar amb l’audiència d’aquesta banda del món. I si no canvien les coses, serà així per molt de temps. Per cert, en una idea poc habitual, però ben plantejada i resolta, la festa va continuar amb la participació d’un dels discjòqueis del col·lectiu Balkatalan Experience, que va mantenir el pols rítmic de la vetllada. Poques vegades les parets de la sala Luz de Gas hauran tremolat amb una intensitat similar.
Dimarts de llamps i trons. I no només perquè les pluges (i el fred) es van escampar per bona part del país durant el vespre i la nit, sinó també perquè la popular sala barcelonina, que de vegades de tan primmirada sembla una mica bleda, es va oblidar de prejudicis i va acollir al seu escenari els autèntics reis dels metalls, aquesta dotzena de sapastres que formen l’estrepitosa Fanfare Ciocărlia i que des de la meitat dels anys noranta formen part de l’aristocràcia musical balcànica.
La popular fanfara de Zece Prăjini, un petit poble del nord-est de Romania, va demostrar durant els noranta minuts de concert que manté un estat de forma excel·lent. Fora del tema inicial i d’un parell de peces més, la seva actuació va suposar una descàrrega d’energia sense aturador que va sonar amb una velocitat i una perfecció d’execució que, per moments, semblaven impossibles; just el que tots els presents esperàvem d’aquesta contundent orquestra de vents.
I és que la capacitat que tenen aquests músics per fer sonar els seus instruments més ràpid, més fort, més tot, sembla inesgotable. El repertori de dimarts va barrejar fites de la seva discografia (“Lume Lume”, “Iag Bari”, “Asphalt Tango”), clàssics balcànics (“Bubamara”, “Sandala”) i algunes de les seves espectaculars versions (“Caravan” de Duke Ellington, “Born to Be Wild” de Steppenwolf). L’actuació va acabar, com és costum, al costat del públic, que va envoltar el grup durant uns minuts mentre els romanesos bufaven i bufaven les seves trompetes, els seus saxofons i les seves tubes.
.gif)
