Balas perdidas és la història de dignes lluitadors, d’aquells que es van quedar en un segon pla, eclipsats per altres amb més sort, mitjans o contactes. A la graella de sortida tenien tots els mateixos mèrits per arribar guanyadors a la meta però no tots ho van aconseguir. Un camí ple de somnis trencats, il·lusions perdudes i molta energia malbaratada per convèncer un públic que mai va arribar de manera massiva. Mentre alguns aconseguien el suport de multinacionals per editar els seus discos, d’altres es deixaven els estalvis de tota la seva vida per premsar un grapat de vinils dels quals només gaudirien els amics, familiars i parelles.
Els més afortunats es van haver de conformar a ser un one-hit-wonder, d’altres van aconseguir aplegarun públic minoritari però fidel. Però també van ser molts els que ho van intentar i es van fotre la gran hòstia que encara no saben explicar als seus descendents. A tots els va unir la passió per transmetre la música, la imperfecció d’un missatge universal. Voldria que Balas perdidas servís no tan sols per homenatjar aquests honorables franctiradors, sinó també per retre un merescut homenatge a aquells segells discogràfics, músics, sales, promotors o mànagers que també van deixar el seu rastre de bales perdudes en el món de la música espanyola durant les dècades dels 80 i dels 90. Un llibre amb poques estrelles però amb molt de talent reflectit a les seves pàgines...
Quins són els límits que m’he marcat en aquest treball? La relació de grups podria ser inabastable i sempre ens deixaríem referències ineludibles, noms que també van tenir l’honor de ser unes bales perdudes. Per a aquest llibre simplement m’he marcat el límit en tots els que van ser captats per la meva càmera, recollits i arxivats en centenars de carrets. Una càmera que m’ha acompanyat a tot arreu des de l’any 1984 i amb la qual he captat tot el que es mou sobre un escenari. Sóc incapaç d’estar a un festival, gala, festa o concert esperant el cap de cartell si a un escenari proper hi ha una banda tocant, ja sigui novella o consagrada. Així ho testifiquen les més de 9.000 referències que acumulo en el meu arxiu i que m’han servit com a base per a aquest treball. El límit temporal ha estat marcat per les dècades dels anys 80 i 90, els darrers anys del segle XX. Ha passat el temps suficient per poder valorar mesuradament la seva influència, el seu llegat i l'empremta en la música popular.
La presentació de Balas perdidas serà els propers dies 23 i 26 a Barcelona i Madrid. A la ciutat comtal la festa serà a la sala Sidecar: presentaré el llibre a les 21 h ben acompanyat per Albert Gil (Brighton 64) i l’escriptor i periodista Kiko Amar. A partir de les 22 h el sarau continuarà amb les actuacions de grups que tornen exclusivament per una nit: Ultratruita, C-Pillos i Fromheadtotoe, a més dels ja clàssics Brighton 64, que recentment han editat el disc Esta vez va en serio (BCore, 2012). Serà una nit per despertar neurones i certificar retrobaments. Dos dies després i també en una sala mítica com és El Sol de Madrid, en faré la segona presentació acompanyat per Jose Lapuente (exProscritos i flamant prologuista del llibre) i altres convidats sorpreses. La part musical la posaran allà els mítics Sex Museum revivint els solcs de l’històric Fuzz face (Fidias, 1987).
Balas perdidas estarà a la venda a les millors llibreries de l’Estat a partir de final de mes. Però qui el vulgui tenir abans, a més de passar per alguna de les dues presentacions, el podrà aconseguir a partir del dia 15 de gener a www.66-rpm.com.
.gif)
