Un sistema de vida alternatiu

Darrere aquesta integritat que els manté sencers, hi ha una capacitat de lluita, esforç i combat que en temps de mites i olimps hauria desafiat els treballs d’Hèrcules. Per tot plegat cal considerar una autèntica fita la continuïtat d’una proposta on la veu, la paraula i el so han esdevingut la munició que dóna resposta a la cridòria i els encenalls d’aquesta era malastruga. Ni morir dempeus ni viure de genolls, tan poc encaixa el BarnaSants amb els gestos heroics com amb la súplica del pidolaire.

Es tracta d’una necessitat tan vital com l’aire que es respira, d’un cos que disposa de tots els seus òrgans a ple rendiment i que no pot acceptar imputacions de cap mena. Amb l’argument que vénen mal dades, és cert que podria excusar-se i justificar l’ús de tisores i altre material quirúrgic en relació a la quantitat de concerts de l’edició anterior. Però bé sap que la cirurgia no és més que un pedaç dermoestètic. El que realment preval, cala fons i s’instal·la dins el moll de l’os és fruit de deixar-s’hi la paciència, la dedicació i la carcanada. Es tracta d’un encadenat d’estrofes formades per lletres que tot sovint deriven en un poema expressat des de la música que batega al seu interior. No els sembla?