Volem positivitzar el missatge i veure les dones també com a referents musicals, com hauria de ser en tots els camps socials. Així ho fan mitjans musicals d’arreu del món destacant el paper de les dones cantants i músics. Per aquest motiu, l'Enderrock 207 amb CD recopila les noves generacions de Dones i cançons. És un número històric i singular que vol ser un aparador de la visualització de l’escena catalana en clau femenina. Hem escollit 25 grans veus, referencials i influents, basant-nos en la representativitat de cada generació, procedència i estils. Per sort, n’hi ha hagut i n’hi ha moltes més, però aquest és un exercici periodístic que vol prestigiar i posar les veus de dones en la Música amb majúscula. Elles han transmès la saviesa de la música popular i l’estima per les cançons de manera meravellosa. Però al mateix temps, caldria preguntar-se per la quantitat de dones que no s’han pogut dedicar a la música professionalment... O quantes s’hi van dedicar i ho van deixar en el moment de ser mares i tenir cura de la família? Per sort, els temps estan canviant i les joves compositores asseguren que tenen les mateixes possibilitats que els seus companys homes.
Què aporten les dones a l’escena musical? Unes diuen que un discurs artístic d’alçada, altres que sensibilitat i profunditat en els temes, o el fet de superar la modèstia o el sentit del ridícul que porten inscrit a l’ADN, o bé aconseguir ser mediàtiques i trencar amb l’status quo patriarcal, o fins i tot ser romàntiques sense complexos. La generació posterior a la Nova Cançó ha lluitat per assolir la paritat als mitjans de comunicació. De vegades aquesta ètica de treball s’ha perdut pel camí perquè ha semblat que s’havia arribat al final, de la mateixa manera que s’ha pensat que s’havia arribat a viure democràticament i tot estava guanyat. Avui que es vol retallar fins l’aire que respirem, cal reivindicar les veus de les dones que infonen vida en el que fan. Avui, més que mai, cal defensar la rellevància del paper de la dona a la Cançó. Així s’omple l’escena de figures rellevants i s’ofereix l’oportunitat a les dones amb talent per actuar amb seguretat i decisió. Qui les escolti observarà que la tendresa i dolçor no està renyida amb la qualitat artística i que aquesta reflecteix una gran fortalesa i una altra mena de font de vida. Ja ho va deixar dit l’escriptora universal Mercè Rodoreda a La mort i la primavera (1986) quan parlava de les dones: “El que em va dir és veritat: es feien velles de pressa totes soles, però ben acompanyades per les persones trigaven més i es feien velles d’una manera molt diferent, com si en lloc de fer-se lletges es fessin boniques”. Estiguem atents, perquè aquest 2013 arriba la primavera de les dones. Escoltem-les!





.gif)

