El primer cop que vaig sentir aquest “Sunny Day” ja vaig esclatar a riure en aquest fragment. Va ser a l’estudi d’en Quimi Portet; ens hi havia convidat a uns quants periodistes per escoltar el seu últim disc, Oh My Love (Quisso Records / Música Global, 2012), recent Premi Enderrock de Cançó d’Autor (que recollirà el proper dia 7 de març a Girona). I el darrer cop que he escoltat aquesta mateixa cançó ha estat al concert de Portet al Palau de la Música del passat 31 de gener, però al costat de la seva guitarra, la veu i la presència d’Albert Pla vestit de banyista, i amb qui em van tornar a saltar les llàgrimes de riure.
‘Tu vida es una puta mierda y lo sabes’ diu el cartell de l’últim espectacle d’Albert Pla, Manifestación, que vaig poder veure a la cloenda del 44è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona el passat 29 de novembre i que em va servir per preparar l’entrevista especial que trobareu a l'Enderrock del mes de febrer a Albert Pla, ara al quiosc (número 208). És especial pel que hi diu (sí, és l’entrevista que m’ha dit més coses), però també pel recorregut que vam fer amb el fotògraf Juan Miguel Morales i el responsable de premsa de Pla, Francesc Xavier Sànchez. L'espectacle Manifestación el podreu veure aquests dies al Poliorama (fins al dia 10) i més endavant per tot Catalunya, el febrer a Mataró (15) i l’Hospitalet (22) –dins el festival BarnaSants–, el març a Granollers (1) i València (20-24), el 13 d’abril a Santa Coloma de Gramenet i el 3 de maig a Cerdanyola, i després per tota la Península ibèrica i l’Amèrica del Sud.
Tot i que jo em quedo més amb la seva part poètica, Albert Pla torna amb la seva resposta en principi extraterrestre sobre la independència de Catalunya i diu:
“Albert Pla: Jo tinc moltes teories sobre això. Crec que Catalunya hauria de ser independent i annexionar Espanya.
EDR: I què canviaria en aquest cas?
A.P: En primer lloc, a les escoles de Madrid haurien d’aprendre català ‘cagando leches’! Això de moment... I aquí? Per exemple ens quedaríem els impostos dels madrilenys i els diríem en quina llengua han de parlar.”
...i curiosament això mateix m’ha remuntat al llibre que estic llegint aquests dies, Notes sobre literatura (Empúries, 2012), de Toni Sala (autor també de Comelade, Casasses, Perejaume, Edicions 62, 2006).
Sala recull tot d’articles sobre grans obres catalanes de la literatura universal i parla de coses com ‘la paraula en tant que portadora de sentit’ o ‘la conversió dels sentiments en paisatge’. Però el tros concret que em remetia a Albert Pla és quan parla de les teories de Joan Maragall sobre Catalunya i Espanya.
Per exemple, l’any 1899: “En un famós article, (Maragall) compara Espanya amb un Hamlet que no sap on va. ‘Hoy el pueblo español es un gran Hamlet’, diu. En contraposició hi ha un Fortimbràs, les ‘regiones que viven más de su vida moderna (...). La renovación está iniciada, aceptémosla, fomentémosla, y pronto Hamlet empezará a sentir los efectos de la transfusión de vida de Fortimbrás. // Porque en una u otra forma, Fortimbrás ha de ser señor del Reino de Hamlet’. No pas independent del ‘Reino de Hamlet’, sinó ‘señor del Reino de Hamlet’, i s’hauria de veure quina d’aquestes dues coses és més ambiciosa", rumia Toni Sala. I Sala també afegeix més endavant una cosa bàsica: “A Espanya hi falta educació. És el peix de sempre que es mossega la cua: no hi ha una bona política perquè no hi ha cultura i no hi ha cultura perquè no hi ha una bona política”. Maragall ja parlava d’‘individualisme indomable’ i de ‘vocació per la llibertat’ de Catalunya...
Albert Pla parla de cap on va o a què treu cap tanta manifestació... Hi ha qui diu que els artistes perden el cap dient segons què... Però aquí qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Per què, si no, ens hi identifiquem tant? Potser, com llegeixo al llibre de Sala i escrivia Narcís Oller a On són els boigs?: “Tots som boigs, que l’única diferència a què ha d’atendre la patologia consisteix en la durada, intensitat i freqüència dels arravataments”. O com va dir Martirio al seu últim concert dins el gran festival BarnaSants, recordant l’altra gran Chavela Vargas, potser els cantants ens agraden tot i que ens facin plorar (encara que sigui de riure) perquè ens recorden d’aquesta manera que encara sentim, que encara tenim capacitat d’emocionar-nos.
Si teniu ganes d’emocionar-vos compreu entrades, per exemple, de Manifestación o de qualsevol concert del Festival BarnaSants, però si teniu ganes de manifestar-vos de veritat (potser perquè ja no us arriba per comprar l’entrada), podeu assistir a la reunió de les Plataformes Defensem la Cultura i Marea Roja, el proper dilluns 11 de febrer a les 19 h al Teatre Victòria (Av. Paral·lel, 67) de Barcelona. Salut!
Tira fotogràfica de Juan Miguel Morales...
.jpg)
.gif)
.gif)
