"Girona també és casa nostra", va dir el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, en el discurs inaugural. I això sí que és titular. Tot el país pot ser casa nostra, casa comuna. No només Barcelona. Sílvia Pérez Cruz, en rebre el Premi a Millor Artista per part de la crítica, va dir que li havia fet molta il·lusió rebre el guardó a Girona, una ciutat que considerava "com casa seva". I és que després que per damunt de l'escenari passessin desenes d'artistes, crec que es fa evident que hem après la lliçó.
Txarango des del Ripollès, Nyandú des del Lluçanès o Miquel Abras des de la Bisbal d'Empordà. Roger Mas des de Solsona, Orxata Sound System des de València o Ja T'Ho Diré des de Menorca. La Mirona des de Salt, Terratombats des d'Igualada o Cesk Freixas des d'Osona (i del Penedès). Els Premis Enderrock ho van dir alt i clar. Aquest país és ric musicalment perquè és llarg i ample. Perquè hem après a viure els concerts des de Girona fins a Mataró, passant per Palma, les Borges Blanques o Xàtiva. I ho podem fer a través del dub, la cançó, el folk, el rock o la sardana.
La música batega, reneix i es reinventa al territori. I només tenint en compte el territori podrem ser un país musicalment normal.
.gif)
