El poder de les cançons

Aquesta és una nit molt especial. Una nit especial per a la música en català, i per a una publicació que des d’avui comença la celebració dels 20 anys des de l’aparició del seu primer número, en una ja llunyana primavera de 1993. Hem escrit més de 200 números i milers de pàgines de periodisme musical en català, i crec que hem estat referents i cronistes de la història recent de la música catalana: des del ‘boom’ del rock català dels noranta fins a l’eclosió del nou pop català i la fusió de pop i folk del segle XXI. Des de les nostres capçaleres de pop-rock, jazz, folk, clàssica o del món de l’espectacle, des del portal digital Enderrock.cat o des del món audiovisual amb Enderrock TV, volem seguir escrivint amb passió i rigorositat el passat, present i futur de l’escena musical nacional.

La història de la música catalana moderna va començar fa més de mig segle ‘passejant per Barcelona’ amb Pi de la Serra i amb la cara al vent a la Xàtiva de Raimon, o amb el “Se’n va anar” de Salomé; tres noms que han estat cabdals per imprimir en les nostres vides la banda sonora d’un país. I mantenen la flama noms com Ja T’ho Diré, que avui, 10 anys després del seu darrer concert, han tornat a trepitjar un escenari: gràcies per compartir-ho amb Enderrock i amb el públic de Girona!

I aquest batec no és fruit de l’enyorança o la nostàlgia, sinó que palpita a cada nou disc i amb cada nova cançó que escoltem. Avui aquest teatre –on s’han viscut grans nits de la música pop (deixeu-me recordar un mític concert d’Umpah-pah)– acull un ampli reconeixement a l’actualitat del panorama musical català, tant des del punt de vista del públic com de la crítica.

Per primer cop, els Premis Enderrock se celebren fora de Barcelona, i ho fem a Girona perquè la música neix arreu del país, perquè els lectors i espectadors melòmans són dels quatre punts cardinals –de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó– i perquè Girona també és Ciutat de Festivals, perquè aquest és un País de Música, de Festivals i de Concerts. 

Vivim moments complexos. De canvis de tendències, formats i maneres. Amb un IVA imposat que més que un estímul a la contribució és una condemna al sector, des dels músics fins als promotors. Un càstig a l’ànima de la cultura.

Diu Kilian Jornet, el nostre corredor de fons, que per continuar endavant en una carrera de muntanya s’imagina que els indis el persegueixen. I així corre més i amb més força. En el món de la música, ja fa temps que els indis ens persegueixen, i els cowboys, i el setè de cavalleria... Ens passem el dia corrent i a aquest ritme hem complert 20 anys d’Enderrock. La carrera continua, i tenim per endavant grans reptes. No defallirem, mentre el cor bategui. Tenim pressa per bastir un país en condicions i en llibertat!

I el que fa possible aquest futur, amb més de voluntat, complicitats i qualitat, són les CANÇONS. Les que escriuen cada dia els nostres músics, les que sonen a les sèries de TV3, en defensa d’un model de ràdio i televisió públiques que aposten pel suport al paisatge sonor català, en un 2013 en què celebren 30 anys. Perquè no hi ha res més poderós que una cançó. Les que recordem, les que hem escoltat, les que enderroquen murs. Les CANÇONS escriuen la nostra història.

Un país sense cançons seria un país mut, sord, cec i sense esperança. Un país sense cançons seria, efectivament, una pobra, bruta, trista i dissortada pàtria, com assajava en un càntic al temple el poeta Espriu, ara que fa 100 anys del seu naixement. Per això a Enderrock escrivim de cançons, parlem de cançons, fem la crònica de les cançons, fotografiem les cançons. Enderrock vol ser l’esperit que contagien les cançons.