El poder de les cançons

Diu el corredor de fons Kilian Jornet que per continuar endavant en una carrera de muntanya s’imagina que els indis el persegueixen, i així corre més i amb més força. Al món de la música en general, i a la revista Enderrock en particular, ja fa molts anys que els indis ens persegueixen. I no només els indis: també els cowboys i el setè de de cavalleria. La diferència, però, és que els nostres indis no són pas imaginaris: són ben reals, i si t’atrapen, corres el risc d’acabar sense cabellera. Aquests indis poden ser tant els convulsos canvis de tendències, formats i formes de consum musical com un IVA imposat a la cultura que condemna el sector, des dels músics fins als promotors, o el paper dels mitjans de comunicació. Per tant, això nostre és una cursa perpètua: el nostre projecte és avançar sempre amb la vista posada a l’horitzó. I a aquest ritme la revista Enderrock està a punt de complir vint anys. La marxa continua, i tenim per endavant grans reptes. No defallirem, mentre el cor bategui. I el que fa possible que seguim el ritme de la cursa, a més de la voluntat, les complicitats i la qualitat, són les cançons. Les que escriuen cada dia els nostres músics, les que sonen a les sales, als festivals i també a les sèries de TV3 contribuint a donar forma a un model de ràdio i televisió públiques que aposten pel paisatge sonor català. Les cançons i el seu poder són el que fan que tot plegat tingui sentit.

La història de la música catalana moderna va començar fa més de mig segle amb la cara “Al vent” a la Xàtiva de Raimon, el “Se’n va anar” interpretat per Salomé o, més tard, “Passejant per Barcelona” amb Pi de la Serra. Noms que han estat cabdals per imprimir la banda sonora d’un temps i d’un país. Mantenen la flama noms referencials com Ja T’Ho Diré, que deu anys després del seu darrer concert han decidit tornat a trepitjar els escenaris; Gossos, protagonistes de la portada, que aquest 2013 compleixen 20 anys als escenaris; o Lax’n’Busto, que han tornat a l’estudi a enregistrar noves cançons després de més de quatre anys de silenci i una veterana trajectòria de gairebé tres dècades. I aquest batec no és fruit de l’enyorança o la nostàlgia, sinó que palpita a cada nou disc i amb cada nova cançó. Per això és tan rellevant que els artistes continuïn vius aportant nous treballs i noves idees al panorama. Tenim a la cantonada el tercer disc de Manel, que té molts números per esdevenir el disc més popular de l’any. I tenim el reconeixement que han donat els Premis Enderrock 2013 a Txarango, Els Amics de les Arts, Cesk Freixas, Roger Mas, Blaumut, Nyandú, Macaco, Terratombats o Andreu Rifé, entre molts altres.

No hi ha res més poderós que una cançó. Les que recordem, les que escoltem cada dia, les que enderroquen murs o les que escriuen la nostra història. Un país sense cançons seria un país mut, sord, cec i sense esperança. Un país sense cançons seria, efectivament, una pobra, bruta, trista i dissortada pàtria, com assajava en un càntic al temple el poeta Espriu, ara que fa 100 anys del seu naixement. Per això a Enderrock escrivim de cançons, fem la crònica de les cançons, fotografiem les cançons! Enderrock vol ser l’esperit que contagien les cançons. Les cançons són passat, present i futur.

Les cançons són identitat. Per això Enderrock ha volgut retre homenatge a l’autor de cançons escrites en un viatge en moto, amb el vent de cara, que s’han convertit en bressol de la nostra manera de ser; en cançons sobre l’origen i la identitat que tothom es fa seves, d’un temps i d’un país que és i serà nostre, en emocionants cançons d’amor ‘com un puny’, en la veu dels poetes, en la veu dels que no tenen veu, en rellotges d’emocions i records d’infantesa... Ell va dir, no creguem en les pistoles, però sí en la cultura i la voluntat d’un poble. Raimon, per una llarga, rica i plena trajectòria, pels seus 50 anys de carrera, mereix l’homenatge d’un país que desperta de la llarga nit i camina de nou amb la cara al vent del món.