He vist les seves aigües transparents, els seus colors turquesa encegadors, les seves flors exuberants... Tot aquell bé de Déu per gentilesa del seu déu Lono, el Gran Senyor de la Fertilitat i de la Música. Perquè sí, amics, a Hawaii m’hi ha portat la música, i no em digueu que faig trampes, perquè si no és que teniu l’esperit tancat en una presó i les orelles de suro. És impossible sentir l’Isaac Ulam i no viatjar a Hawaii, impossible!
I no és que decori els seus concerts com l’aparador d’una agència de viatges, ni que es vesteixi com un Magnum de pega, que darrere les camises de flors que a vegades porta sempre hi trobareu un tipus molt discret. Discret per fora, perquè per dintre, ai per dintre... Quina flora i quina fauna carnívores que deu alimentar, el senyor Ulam, perquè li brollin unes lletres tan esclatants i per catalogar.
Sembla tímid, s’entrebanca amb les paraules i les explicacions i se sent més còmode a la distància curta d’un bar Robadors 23 que a la intempèrie d’un Festival BAM, on l’emoció pel simbolisme d’inaugurarlo el va fer començar una cançó amb la nota equivocada tres cops. Però vegis on el vegis, sempre fa la sensació que tracta el públic com un vell amic a qui fa temps que no veu i ha de trencar el gel, però amb qui podria acabar veient com marxa a dormir la lluna tot fent una cervesa. Es toca el cap constantment i és dels que diuen molts cops ‘merci’, aquelles gràcies que només donem els que som de fora de Barcelona, i ell és de Blanes. Diu, i explica que no en surt gaire, d’allà, però temps enrere es veu que va viure de poble en poble, en un univers paral·lel on no hi arribaven les notícies del nostre. I tot aquest ésser humil, errant, genuí i al marge li ha donat el seu poder. Perquè l’Isaac és un medalló d’hipnosi, quan comença a cantar, i molt poderós. Se t’endú tan lluny com vol, i no en té prou de fer-te fer una quilometrada, que també et fa viatjar pel temps. Ara et porta cap a l’Orient, ara et fa girar cap a l’edat mitjana. I el que més fascina és que cançó sí, cançó no, et planta un rei a la cara. Però quins uns, els seus sobirans, ja els voldríem per a nosaltres, perquè són pacífics, desinteressats i tenen per reialme el Regne del Sol.
I en té més, de llegendes cuites a foc lent i amb unes herbes que només ell coneix. I hi fa córrer presoners, proves del destí, molta aigua i milers d’espurnes de llum. Podria ser la Schéhérazade de Les mil i una nits amb guitarra i barba de tres dies. I té tres himnes que valen més que tres discos: “Objecte pur” és un curt rodó de ciència ficció: ‘He agafat amb les mans brutes un objecte en estat pur i per uns instants ha quedat suspès il·luminat. I és una esfera plena d’aigua que tot ho torna transparent...’; “Viure amb tu” és la declaració d’amor més orgànica que he sentit mai: ‘...I més forts que dues arrels somiant que encara fa bon temps i a les nits, regnen els estels...’, i “Hawaii”, què us puc dir de “Hawaii”! Si és un bitllet directe a l’illa! Correu a aprofitar-lo, que seran unes vacances de pescar, fer l’amor amb tot d’estranys, i ser el foc, la sorra i el vent, assegura ell.
Jo no sé si sabrem mai qui és realment aquest misteriós Isaac Ulam, però ‘potser la lluna li ha ofert un temple de nit de cares al nord’ i per això té aquest poder que mira on ens fa anar. Gràcies per aquest bitllet low cost a Hawaii, Isaac.
.gif)
.gif)
