Quin és el punt de connexió entre Pilarín Bayés i Manel? Al marge del fet que els quatre membres del quartet, com la immensa majoria de nens catalans, de ben segur que van gaudir de l’obra de Bayés quan eren infants, hi ha un imaginari molt potent que connecta aquests dos artistes de disciplines diferents. Tant la il·lustradora osonenca com Manel han demostrat la seva capacitat perquè la seva obra esdevingui cultura popular en el sentit més ampli del concepte. Són artistes de generacions diferents: Bayés va néixer a Vic el 1941, en ple franquisme, i els Manel tenien entre 7 i 12 anys quan Constantino Romero, l’any 1992, entonava pels altaveus de l’Estadi Olímpic durant la cerimònia de clausura dels Jocs de Barcelona la frase que ara ha servit per titular el seu nou disc. Es dediquen a disciplines diferents: Bayés va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i allà la va descobrir la pedagoga Marta Mata, que la va introduir en el món professional. Manel va començar la seva trajectòria emergint del concurs Sona 9 del 2007, en què van guanyar el Premi Joventut. L’artista va publicar el 1964 el seu primer conte per a nens, a l’editorial La Galera, El meu pardal, i va començar a col·laborar amb la revista Cavall Fort. Manel va enregistrar el primer disc, Els millors professors europeus, amb el segell DiscMedi l’any 2008, un treball que va esdevenir un autèntic fenomen de vendes. Des de l’inici fins ara Pilarín Bayés ha il·lustrat més de 800 llibres, alguns traduïts a vuit idiomes. Ha col·laborat en innombrables edicions i exposicions d’obra original, i els seus dibuixos tenen una personalitat pròpia que els fa absolutament reconeixibles, fruit del treball i la recerca d’un art propi. Manel tenen una trajectòria encara breu: amb només tres discos, que ja han funcionat excepcionalment bé, l’obra del grup ha connectat de forma transversal amb el públic i ha demostrat tenir un caràcter propi i totalment identificable. És el resultat d’un treball a fons en les melodies i les lletres. Les cançons de Manel, com els dibuixos de Bayés, formen part de l’imaginari popular del país.
Quins són els elements que fan que una manera de fer cançons o de dibuixar transcendeixin el rol més habitual d’una obra de creació i esdevinguin referencials? Pilarín Bayés ironitzava en entregar les seves il·lustracions per a Enderrock que ara també podrà dir que és moderna davant les seves nétes. I en aquesta revista una quinzena de noms diversos s’emmirallen en les cançons Manel per interpretar la realitat. La fórmula per transcendir no la sap ningú, però sí que hi ha clars tres ingredients: en primer lloc, la feina ben feta i aspirant a la màxima qualitat; en segon lloc, la voluntat d’elaborar una obra que, tot i partir de l’àmbit més local, té una vocació clarament universal, i en tercer lloc, la digestió i reinterpretació del seu llegat per part de la gent. Són tres claus compartides. I segur que n’hi ha més: l’art no és una ciència, i al cap i a la fi, sempre és el poble qui acaba tenint l’última paraula.
.gif)
.gif)
