Muntanyes russes

| 01/10/2013 a les 13:39h
 Quan preparàvem amb l'Albert Lloreta el documental La Dharma, una emoció vam fer una immersió a la història de la banda de Sants: l'excusa era l'anunci de la seva aturada de màquines, però la realitat és que amb tants anys de trajectòria, i tot i que quasi tothom havia parlat d'ells en algun moment, possiblement mai ningú s'havia parat a revisar una trajectòria amb un perfil similar al d'unes muntanyes russes. Moments àlgids i altres de molt més durs i crus. 


Vam entrevistar-los a tots, un per un: la mort del seu germà Esteve era sens dubte el moment més dur d'aquesta muntanya russa musical. Musical, però sobretot familiar. Per sort, les aventures internacionals, l'estima del públic i la força de les seves cançons van servir per alçar de nou una història que forma part de la cultura popular catalana, i de la cultura personal de molts de nosaltres.

Amb la mort del Josep, el bateria i poeta de la banda, crec que s'ha esgotat definitivament el tiquet per emprendre un darrer viatge amb la muntanya russa de la Dharma. Ell era el savi tímid que amagat des del darrere de la bateria aportava les dosis més màgiques del grup. Ell era el veritable nen gran que va convertir la seva passió en professió i que ens convidava pujar a l'atracció musical de la fira. Només ens queda pensar que s'ha enfilat a una nova atracció: si sabessis com t'enyorarem.



Arxivat a: Dies i dies