ENDERROCK: Com has rebut la notícia?
TOTI SOLER: Amb total sorpresa. No m’ho esperava. Ningú me n’havia dit res. Estic molt content i em sento molt honorat.
EDR: Què suposa la distinció per a un músic com tu?
T.S: És important que el propi país reconegui la feina feta al llarg de tants anys com a músic. Segurament és l’eco que l’Ovidi trobava a faltar en aquell poema que em va dedicar, quan diu:
Què et sembla si tornàrem cap a casa?
Per més que esperem no ens torna l’eco.
Sense ell se’ns va morint el fet de viure:
A mi la veu, i atu els dits de la música…
L’eco pot venir de moltes formes, pot ser gent que vé als concerts, pot ser feina i poden ser reconeixements. I avui sento que m’ha arribat una mica d’eco.Per més que esperem no ens torna l’eco.
Sense ell se’ns va morint el fet de viure:
A mi la veu, i atu els dits de la música…
EDR: Fa uns anys deies que eres invisible. Notes que cada cop ho ets menys?
T.S: Sí que ho deia. Podem dir que ara m’he engreixat una mica i se’m veu més, Realment noto que hi ha més reconeixement. En els concerts d’homenatge a l’Ovidi han estat un reconeixement cap a la seva obra però a la vegada he notat senyals d’afecte cap a mi. Crec que els músics seriosos, els músics de veritat és possible que en determinats moments no hi siguin. Jo existeixo però no hi sóc.
EDR: Quina part del premi és de l’Ovidi?
T.S: L’Ovidi forma part de la meva vida i el premi també li correspon. És un premi que se’l mereixen tots els músics que han fet una feina important i no ha estat reconeguda.
.gif)
.png)
