Que la majoria dels músics ja no fan calaix amb la venda de CD i que viuen o malviuen gràcies als concerts no és cap secret. És un canvi en el model de negoci del qual només s’escapen les grans estrelles i els qui venen més discos. La qüesti. és que els grans esdeveniments culturals, especialment especialment els musicals, es fan gràcies a diversos patrocinis i gairebé sempre hi ha alguna marca de cervesa com a actor principal. Fa tot l’efecte que a mesura que la Conselleria deixava de subvencionar tal esdeveniment per culpa de la retallada, la beguda de l’ordi salvava el concert o festival de la fallida.
Algú podria pensar que els patrocinis es fan per esquivar possibles restriccions publicitàries als mitjans de comunicació de masses, però no és així. En els darrers mesos no hi ha hagut cap mena de problema per bombardejar-nos fins a l’extenuació amb un anunci musicat per Mika o Love of Lesbian, per posar dos exemples. Aquest darrer, per cert, molt criticat per algun motiu que no arribo a entendre. És el clàssic exemple d’espot de tipus aspiracional, és a dir, que ens provoca ganes de menjar aquella paella, participar d’aquella festa i, posats a fer, beure un quinto o mitjana amb aquells joves i jovenetes perfectes. Aquesta marca de cervesa de la paella acompanya el Sónar i molts altres festivals, així com la seva principal competidora pagava el Primavera Sound, que ara viu gràcies a una d’holandesa. No se n’escapa ningú: ni els grans aplecs hipsters de Barcelona, ni els festivals pijo-estiuencs de la Costa Brava com el de Peralada o el de Cap Roig, ni els festivals de mig format d’arreu del país. Això sense oblidar les festes majors. Allà on hi ha un escenari, hi ha ben a prop una marca de cervesa vigilant atentament. Crida l’atenció, però, que per a grans esdeveniments que semblen rendibles i també per a concerts més petits calgui sempre l’ajut d’aquests mecenes. Com si l’activitat artística i un sol concert (sigui d’un catxet de 300 € o de 15.000 €) no pogués ser mai rendible. Aquí, per sort, encara no se li ha ocorregut a ningú de criticar aquesta mena de patrocinis tot acusant-los de fomentar el consum d’alcohol i mirar de prohibir-los. Tots els que feien tants escarafalls el dia de la rua del Barça perquè els jugadors estaven ‘dispersos’ per culpa de l’etanol, potser ignoren que aquella marca de cervesa patrocina l’equip tot l’any. I també obliden que aquesta tendència immemorial de l’home a fermentar algun vegetal i beure-se’l està tan integrada a la nostra cultura que fins i tot té accés als altars. En aquest sentit, tancar l’aixeta o oposar-se a aquests patrocinis no seria una idea intel·ligent.
És per això que proposo solemnement al president Mas que a la propera remodelació de govern, a les properes eleccions o directament quan tinguem un Estat propi, faci visible la importància d’aquest sector en forma de Conselleria o Ministeri de la Cervesa. I si no ho veu possible, com a mínim crear una direcció general adscrita a una nova Conselleria de Cultura i Cervesa. La triple C. Així Mascarell no tindrà tants problemes per administrar la misèria i tot serà més realista
.gif)
.gif)
