Dir que el Clownia ha estat tan sols una excusa inventada pels Txarango per vestir de gala la presentació del seu nou disc seria faltar a la veritat. El cartell del festival tenia entitat per si sol al marge de la presència dels seus impulsors. Tanmateix, com és lògic, el punt culminant de l'esdeveniment va ser el recital de la banda del Ripollès, encapçalada pel cantant Alguer Miquel. Les 4.000 persones que omplien el recinte del festival van practicar un karaoke continu de la primera a l'última cançó. És el mateix que passa a la majoria dels concerts del grup des que va publicar del primer disc, Benvinguts al llarg viatge (DiscMedi, 2012).
Txarango va oferir un recital llarg i intens, en què van sonar la pràctica totalitat de les cançons dels seus dos treballs. Van arrencar amb el primer senzill de Som riu, "Músic de carrer", el ja clàssic "Vola" –una de les seves primeríssimes cançons– i la peça que obre el nou disc, "Esperança", un cant a la revolta "del Mar Negre a Gibraltar". El grup es va mostrar segur en tot moment. El teclista Sergi 'Hipi' reconeixia poc abans de pujar a l'escenari que havien tingut poc temps per posar-se nerviosos: "El fet d'estar muntant el festival ha fet que ens oblidem una mica que avui presentem disc. Ara és quan comencem a estar una mica neguitosos". I és que Txarango no només han estat els caps de cartell del Clownia: els seus membres han estat implicats de manera activa en tota la producció de l'esdeveniment al costat de l'equip d'Èxits, el seu management.
Altres moments culminants del concert van ser "Quan tot s'enlaira" –amb la col·laboració de Nando, cantant de Nyandú–, la reivindicativa "Governant" o la minimalista "La dansa del vestit". L'habilitat del grup per combinar intimisme amb cançons festives i ballables continua sent una de les claus d'una proposta on conflueixen els ritmes llatins, la música jamaicana i el rock; una fórmula ja coneguda, però que Txarango han aconseguit perfeccionar. El caràcter col·lectiu de l'esdeveniment va quedar reforçat per la foto de família final, amb tots els membres de l'equip de producció del festival compartint escenari amb el grup.
Sons de la ciutat llunyana
El Clownia s’ha allargat dos dies i ha acollit diversos concerts remarcables. La primera jornada va començar divendres al matí, amb l'actuació de 9Son i Bonobos, dues formacions emergents del panorama mestís. També s’hi va poder sentir en directe algunes de les noves cançons de Cesk Freixas, incloses al disc Protesta (Temps Record, 2014), de publicació imminent. El cantautor es mostrava superat per la resposta del públic, que va omplir de gom a gom a mitja tarda l’escenari Àgora, ubicat sota una vela de circ: “Per als cantautors no és habitual tocar davant de tanta gent i tan entregada”, reflexionava el músic de Sant Pere de Riudebitlles. El festival ha tingut un caràcter molt familiar: durant el dia el recinte s'omplia de famílies amb nens petits i actuacions de circ i clown, en un ambient relaxat entre pastures i esquellots. Com a dada significativa, cal destacar que divendres al migdia ja s’havien exhaurit les polseres que l’organització havia previst per acreditar als menors de 12 anys, que entraven sense pagar. L'ideari del festival es resumeix amb els lemes de dues de les pancartes que presidien el recinte: “Un món que balla és un món millor” i, parafrasejant el poeta Gabriel Celaya, “La música és una arma carregada de futur”.
La nit de divendres al Clownia va tenir com a moment remarcable el recital d’Els Catarres, una banda que desperta passions entre el públic més jove. El trio d’Aiguafreda és a la recta final de la gira de presentació del seu segon disc, Postals (DiscMedi, 2013), amb el qual ha superat el complex de one hit wonder generat per “Jenifer” i s’ha revelat com una de les propostes populars de més èxit del panorama català. Un altre moment màgic va ser ja de matinada amb el recital de La Troba Kung-Fú. La presència de Joan Garriga i la seva banda era gairebé obligada: no en va la música que practiquen avui els Txarango –i molts altres grups de l’escena– és deutora d’aquella fusió entre els sons de la festa major de tota la vida i les músiques d'altres contrades que va començar a conrear Garriga durant els anys noranta al capdavant de Dusminguet. El reggae dels sards Train to Roots, el compendi de versions i temes propis de Buhos i la fusió festiva de Sra. Tomasa van completar el cartell de la primera nit.
La jornada de dissabte va tenir altres moments remarcables al marge del concert de Txarango. Durant el matí, l'escenari ubicat al centre de Sant Joan es va omplir de gom a gom amb l'actuació de la coral DeudeVeu, coneguda per la seva participació al programa de TV3 Oh Happy Day. Ja de tarda i a l'escenari Àgora van sonar les versions folk de Germà Negre, que recupera clàssics de la cançó popular a ritme de ska. De nit hi va haver temps per al reggae mestís i frenètic d'Itaca Band, la fusió festiva dels ja clàssics Strombers i l'electrònica imprevisible dels valencians Orxata, una de les bandes més interessants i innovadores del panorama musical de les comarques del sud.
Un festival de dimensions raonables
Els organitzadors es guarden de confirmar-ho, però el cert és que seria sorprenent que després de l’èxit de la primera edició de Clownia el festival no tingués continuïtat l'any vinent. Resta per veure si es conservaran les mateixes dates, vinculades al llançament discogràfic de Som riu, però en tot cas semblaria lògic que hi hagués una segona edició, amb independència que Txarango hi actuessin o no. El festival ha estat una petita revolució en una comarca poc habituada a esdeveniments d'aquesta mena. Sant Joan, però, l'ha acollit com si ho hagués fet tota la vida. L’ocupació dels hotels de Sant Joan de les Abadesses i voltants, segons dades facilitades per l'Ajuntament, ha estat pràcticament del 100%, a l’igual que la zona d’acampada, que ha acollit més de dues mil persones. Tot i això, el Clownia és un festival de dimensions raonables, ni molt petit ni tampoc massificat, ubicat en un espai excel·lent a imatge i semblança d'altres esdeveniments europeus de característiques similars. Seria estrany que no en tinguéssim una segona edició, i les que facin falta.
Fotos: Xavier Mercadé
Galeria de la primera jornada del festival: http://www.enderrock.cat/galeria/110/clownia/festial/part
.gif)
