La vida a Les carreteres

Muhel és un cantautor barceloní que acaba de presentar el seu segon disc, Les carreteres (Picap). Després d’una etapa a Madrid actuant en diversos locals va tornar a la seva ciutat natal i va decidir cantar en català. El primer resultat de la nova etapa va ser el disc Siluetes (Picap, 2003), que a més suposava el seu debut discogràfic. Amb Les carreteres el cantant fa un pas endavant.  “Al primer hi havia cançons compostes amb gairebé set anys de diferència. Per exemple, “Aigua” feia més de cinc anys que la tenia feta i “L’assassí del temps” la vaig fer quinze dies abans d’entrar a l’estudi. L’anterior era un disc lineal, d’ambient. Aquest és molt més rítmic. Cada cançó demana un arranjament diferent. Hi ha des d’un pop-rock com “Les carreteres” fins a una mena de hip-hop com “Barcelona” o el folk de “Senyores i senyors”. És un treball molt divers”.
Les carreteres a les que aludeix Muhel són un camí que cal seguir encara que no sapiguem ben bé on va. "Si trobes una carretera, el més important és avançar. Mai no sabràs cap on vas, com a molt aniràs sabent les estacions per on vas passant. Mai no se sap on van les carreteres però tampoc no crec que tinguem ganes de saber-ho. Bé, potser hi ha gent d’aquesta que als trenta anys ja s’ha hipotecat que sí que sap on van les seves carreteres però els que vivim més el present i el dia a dia no en tenim ni idea. El que sí sabem és on no van. Tenim més clar el que no volem que el que sí que volem.”
Durant l'escolta del disc, criden l’atenció dues cançons: “Ici, comme çà, mentenon”, gravada en francès, una de les llengües familiars del cantautor i un bonus track al final del disc amb una segona versió de “Barcelona”, que apareix minuts després de l’última cançó, que segons explica Muhel, resulta que és la versió original. La vida, una vida, passa a Les carreteres.