Lluís Cartes, Andorra a la final del Sona9

Després d’una llarga experiència produïnt, composant i musicant, aquest andorrà de trenta anys es llença a musicar i enregistrar els seus propis escrits. Es presenta amb una maqueta creada en una petita habitació de casa seva, on grabant guitarres, baixos, teclats, bateria i veus s’autoprodueix tot sol. El concurs Sona9 és l’oportunitat que buscava per “si hi ha possibilitats de poder fer algun disc, o si més no de grabar la maqueta amb qualitat professional”.
En la posada en escena s'acompanya de bons amics que alhora són bons musics. La final, que pel fet de ser la primera es va dur a terme al maig, la recorda llunyana, i comenta que "apart de petits problemes de so que són normals quan toca varia gent, a la que vam arrencar va anar bé. A més a més, portàvem molta claca, i la reacció de la gent va ser bona. Malgrat la rapidesa en que es va fer tot, vam sortir contents, o si més no amb una bona descàrrega d’energia".
Cartes surt de darrera de molts músics per veure la llum amb els seus propis temes de pop atemporal, que segueix composant mentres es troba a l’espera “una mica a l’espectativa, seguint assajant i tocant, perquè vaig fent temes nous”.
Ara la decisió està a mans del jurat; “em va sorprendre la final perquè pensava trobar una cosa molt més similar a nivelll d’estil musical i vaig trobar una gamma molt diferenciada. Ara el jurat no sé cap on tirarà, perquè realment són quatre estils molt diferents.”