i menys punki que en el primer disc”, explica Oriol Vilella, guitarrista del grup. “Tot està enregistrat amb l’objectiu que soni predigital: amb una taula de so de l’època, amb cinta magnètica i amb instruments que són rèpliques dels que es feien servir durant els setanta”.
El títol del disc és un joc de paraules amb un nom japonès, Huan Xo-Tsé, que fonèticament sona igual de “Juan José”. “És una de les múltiples paranoies que et passen pel cap a l’estudi”, diu Vilella. El disc ha estat enregistrat a l’estudi Grabaciones Silvestres de Marc Parrot, que n’és el productor. “Parrot va confiar en què podíem gravar tot el disc en directe i, de fet, el baix, la guitarra, la bateria i el teclat estan gravats tots alhora.”
El grup ha optat per distribuir-se el disc ell mateix: “El primer CD va tenir molt mala distribució. Ara ens ho fem nosaltres mateixos, en llocs especialitzats en música progressiva.” De moment només es pot aconseguir a Andorra –“ens ha sorprès la receptivitat del públic”– o per correu electrònic ([email protected]), però aviat serà a les botigues de Barcelona. El grup destina el 10 per cent de la venda de cada disc a Amnistia Internacional.