Rauxa, rumba sense seny

Guanyadors del Sona9 de l’any passat en l’apartat de Folk i Noves Músiques, aquests vuit músics de Sabadell presenten el seu nou disc S’ha acabat el seny (Música Global, 2005). Emparentats amb la música de Dusminguet o Gertrudis, aquesta banda de rumba i fusió mediterrània presenten dotze temes treballats durant els darrers mesos. El disc ha estat produït per Marc Serrats (Xerramequ Tiquis Miquis) i Joan Garriga (Dusminguet).
Carles Borrell, guitarra solista del grup, explica que Rauxa ha trobat un llenguatge musical propi amb naturalitat. "La fòrmula musical parteix dels instruments: hi ha una flauta travessera, un acordió, guitarres espanyoles... I al mateix temps té l'arrel tradicional així com d'animació i també un punt acústic. L'únic elèctric és el baix". D'altra banda, és important l'actitud: "Tenim manca de seriositat musical, però en canvi tenim coses que altres grups no tenen, com l'efectivitat a dalt de l'escenari", reflexiona Borrell.
S'ha dit que Rauxa és un grup de rumbes. Ells hi estan d'acord, però matisen: "És veritat que fem rumbes: al disc n'hi ha cinc. Però algunes cançons no tenen res a veure amb la rumba, abastem molts altres estils". També han musicat dos poemes: "Collarets de llum", de Miquel Martí i Pol, i "Quan la mar és nada", de Josep Carner.
Al disc, a més de Serrats i Garriga, també hi ha col·laborat la violinista de La Carrau, Carol Duran, a la cançó "La teteria".