Es tracta d’un treball de tirada limitada, que ha estat dissenyat i manufacturat artesanalment pels mateixos membres del grup; “unes quantes tardes posant adhesius i fent cerveses”, explica Daniel Carbonell, clarinet dels Dúmbala. Un model de producció que segueix la línia del que en el seu moment va fer Pomada.
Dotze temes que barregen sons de circ amb jazz i pop, en un grup de festa que busca nous formats per les velles músiques. Una barreja que agrada a gent de totes les edats; el poder de la seva música es respira en viu, en els seus directes.
Un disc accidentat
Tot just acabat el disc, la formació ha patit certs canvis. El més rellevant és el fet que la cantant, Helena Casas, ha abandonat el grup. “Ara continuem fent bolos, i estem fent proves per trobar una nova cantant”, explica el clarinet de la banda. “El grup té molta base instrumental, perquè primer no hi havia veu... però la idea és seguir en la línia d’aquest àlbum”, un disc en que l’aportació de la cantant de Pomada es nota.
El treball inclou una lletra d’Antònia Font “Vals coix”, la versió d’una cançó de Carles Belda que va aparèixer en el cd2.pom (autoeditat) de Pomada i una enèsima versió del “Jo” d’Enric Casasses.
.gif)
.png)
