El bateria i compositor urgellenc Arnau Obiols ha musicat enguany, pel seu àlbum Mont cau (Segell Microscopi, 2022), "La terra dansa" de Perejaume. La peça ha estat escollida pel jurat del certamen Terra i Cultura, organitzat pel celler Vall-Llach, com a una de les cinc finalistes a rebre el premi Miquel Martí i Pol 2022 a millor musicació d'un poema català.

Què et va portar a musicar "La terra dansa (Pagèsiques)" de Perejaume?
Tenia ganes de fer un pas més i fer créixer la meva música, per això vaig recórrer al text de Perejaume. Les paraules de "La terra dansa" són d'una poètica voluminosa i profunda, i íntima al mateix temps, que em va captivar de seguida. ​Les muntanyes són una part important a la meva vida i, per tant, a la meva música.

Què t'interessa d'aquest artista visual i poeta o quines connexions hi tens?
Sento una gran admiració per Perejaume. Darrerament, he pogut compartir i treballar amb ell, i em sento molt i molt agraït, sobretot per l'aprenentatge que hi he fet. El que m'interessa de la seva obra és que sempre em porta a llocs del pensament que jo sol no podria descobrir. Em descobreix maneres de mirar i racons mentals que m'enlairen amunt. Això és molt potent. També reconec que, de tant en tant, se m'escapa i el perdo… Encara hi ha molt camí per córrer. Aquesta manera seva de mirar el que és senzill, local, i fer-ho pesar com qualsevol altra cosa és molt reconfortant i acompanyador.

Vas llegir el poemari on s'inclou? què et va atraure de la lletra en si?
​El llibre Pagèsiques, on s'inclou "La terra dansa", el tinc ple de guixades i marques. L'he llegit, i hi torno de tant en tant. ​El poema, en concret, em transmet una sensació de mola, de voluminositat i de profunditat que correspon molt bé a les muntanyes. Sento una mena de robustesa lleugera que fa ballar l'horitzó de les muntanyes, que és el que veig cada dia des de casa.

De quins poetes altres ets fan o quins has musicat més?
​Josep Espunyes, Gabriel Ferrater, Joan Margarit, Joan Vinyoli...

Què t'agrada de la cançó folk que musica poetes?
​Per a mi, com suposo que per a moltíssima gent, la música ha estat la porta d'entrada a certs poetes. Recórrer als poetes és una bona manera de fer créixer les lletres i, a la vegada, hi ha poemes que sembla que portin la música a dins.

Quina línia de continuïtat veus amb la Nova Cançó?
​La Nova Cançó va ser un revulsiu i forma part de la tradició de la música catalana. Per tant, tot i que ara puguem anar a llocs molt diferents, en molts casos és un mateix fil que es va seguint. La llengua és potser el gran exemple de què és una tradició: cantar en una mateixa llengua és cantar dins d'una tradició.

Com vas abordar la musicació d'aquest poema?
​En aquest cas va ser directament des de l'instrument i a base de prova i error. Els ingredients bàsics són la veu i la bateria. Una contrasta amb l'altra rítmicament. En l'arranjament té molt pes la utilització del "looper" i, en la gravació i la producció, la utilització de diferents tipus de micros és molt important.

Quina funció li dones a la poesia i quina a la cançó?
La poesia, tot i que pot ser oberta, et dona punts on agafar-te i et va portant d'una manera més o menys racional on vol el poeta. La música, en canvi, t'aporta la part d'abstracció, d'imaginació i sobretot t'arriba per altres sentits o camins més directes i relacionats amb l'instint. Podríem dir, amb molta cura, que la lletra passa pel cervell i la música, no necessàriament.

Què trobes o t'atrau de la poesia dels Països Catalans?
​Llegir en la meva llengua, i poetes amb qui comparteixo un cert marc territorial, geogràfic i cultural, m'aporta un grau més de proximitat i intimitat.

FEU EL VOSTRE COMENTARI