El menorquí Cris Juanico ha musicat enguany "Quan és de nit" del poeta Toni Català, cançó que ha inclòs en l'EP M'enroca (RGB Suports, 2022). La peça ha estat escollida pel jurat del certamen Terra i Cultura, organitzat pel celler Vall-Llach, com a una de les cinc finalistes a rebre el premi Miquel Martí i Pol 2022 a millor musicació d'un poema català.

Què et va portar a musicar "Quan és de nit" de Toni Català?
Toni Català es jubilava a mitjan 2021, i la seva família li volia regalar un dels seus poemes musicats per jo. Tots ells són admiradors de la meva feina com a músic, així que m’hi vaig prestar sense dubtar-ho. Llavors, vam fer una tria entre alguns dels seus poemes fins a arribar a “Quan és de nit”. Un gust que em convidessin a musicar un poema en un dia tan assenyalat per a ells.

Què t'interessa d'aquest poeta menorquí o quines connexions hi tens?
És un poeta arrelat a Menorca amb un imaginari farcit d’estampes mediterrànies, alimentades de la modernitat de finals dels setanta i els vuitanta. El món apareix en forma de llibertat, i l’amor i la nocturnitat són presents en la seva obra, així com altres manifestacions artístiques com la música.

Què t'agrada de la lletra del poema?
M'agraden els elements que empra per descriure aquesta història d'amor. Hi surten la mar, els estels, fars, persones... Els símils amb l’entorn em semblen meravellosos.

De quins altres poetes ets fan o has musicat més?
He musicat Salvat-Papasseit i Sònia Carmona, entre d’altres, i he cantat altres poemes que no he musicat. Ara n’estic musicant alguns de Gabriel Ferrater per un espectacle sobre el poeta i el 2023 estaré musicant poesia del Mestre Joan F. López Casasnovas, que fa uns mesos ens va deixar.

Què t'agrada de la cançó que musica poetes?
Sobretot m’agrada Maria del Mar Bonet. És una meravella com es fa seva qualsevol de les seves propostes poètiques.

Quina línia de continuïtat veus amb la Nova Cançó?
No t’ho sabria dir. La veritat és que potser a la Nova Cançó hi ha una motivació política pel context en què va sorgir i ara no hi és tant, tot i que de motius per reivindicar certes coses ens en sobren.

Com vas abordar la musicació d'aquest poema?
El poema em proposava elements que em van ajudar a entrar en la cançó. La poesia és també ritme. A més, descriu uns fets, un paisatge, uns pensaments... Tot açò és agraït perquè et guia cap on anar. Són senyals que vaig aprofitar a l’hora de cantar aquelles paraules tan belles.

Quina funció dones a la poesia i quina a la cançó?
He sentit a dir que la poesia és completa quan es fa cançó. Crec que una cosa i l’altra no són tan distants. Fer cançons no és res més que musicar i entrellaçar paraules per dir el que vols dir. Res és preferent. La música et transporta a altres mons, igual que la poesia. Són eines que ens conviden a imaginar, les dues.

Què trobes o t'atrau de la poesia dels Països Catalans?
M’atrau la paraula. M’atrau el llenguatge. És la comunicació la que em provoca un somriure. M’agraden les paraules d’antany o descobrir que en un poble de la vora de la mar a la Marina Alta tenen en ús una paraula que noltros també empram. M’agrada descobrir els ponts entre les èpoques i els temps diferents. Em provoca un somriure saber que hi ha una connexió en el temps i que l’he descoberta.

FEU EL VOSTRE COMENTARI