La cantant del Lluçanès Mar Pujol ha musicat enguany "Flor de nit" de Joan Josep Camacho Grau, que ha inclòs en el seu disc debut Espurnes i coralls (Segell Microscopi, 2023). La peça ha estat escollida pel jurat del certamen Terra i Cultura, organitzat pel celler Vall-Llach, com a una de les cinc finalistes a rebre el premi Miquel Martí i Pol 2023 a millor musicació d'un poema català.

Mentre la cantautora del Lluçanès està preparant un nou àlbum que veurà la llum el 2024 amb el suport discogràfic de Hidden Track Records, ha estat seleccionada com a finalista del Certamen Terra i Cultura amb el poema musica "Flor de nit" del poeta Joan Josep Camacho Grau (1975). Nascut a Sant Vicenç dels Horts tot i que des de l'adolescència viu a Cassà de la Selva, el poeta ha atret la cantautora Mar Pujol perquè "en la seva poesia hi noto tanta entranya, que no em fa la sensació que m'estigui venent paraules ordenades de forma bella".



Què et va portar a musicar "Flor de nit" de Joan Josep Camacho?
El que primer em va captar l'atenció és la musicalitat que el poema ja desprenia, per la utilització constant de monosíl·labs. Aquests cops secs sil·làbics ajuden a reforçar l'estil directe, fresc i descarat de l'autor i contracten amb el motiu amorós i tendre del poema, com es veu al vers 'jo te vull tal qual'.

Què t'interessa d'aquest artista i poeta o quines connexions hi teniu?
Vaig intuir en ell un rastre estilístic peculiar, sec i entregat tant a la norma com al seu antagònic. M'interessa perquè es pren les llicències literàries que li ve de gust per transmetre exactament allò que vol transmetre. En la seva poesia hi noto tanta entranya, que no em fa la sensació que m'estigui venent paraules ordenades de forma bella. També m'agrada el seu cercle poètic: el Guim Valls, l'Enric Casasses, la Núria Martínez, Oriol Sauleda, Raquel Santanera...

Vas llegir el poemari on s'inclou?
Vaig llegir-me el seu poemari, titulat A recer de les gosses hipodèrmiques (Documents Documenta, 2022). M'agrada la seva musicalitat donada pels monosíl·labs i el seu missatge d'amor incondicional.

De quins poetes ets més fan o has musicat més?
La Núria Martínez-Vernis i l'Anna Gual.

Què t'agrada de la Cançó Folk que musica a poetes?
M'agrada quan és capaç de llegir la música que el mateix poema ja duu posada. També m'agrada perquè dona una nova vida i, fins i tot, un canvi d'intencions al poema.

Quina línia de continuïtat veus amb la Nova Cançó?
Hi veig la relació direccional i estreta entre lletra i música, en el sentit que moltes vegades s'intenta comunicar musicalment el missatge que el poema ja explica. Sovint s'adopta un to molt solemne a l'hora de musicar cançons i és precisament això el que fa que la meva cançó es diferenciï, ja que aquesta mateixa es comporta, més aviat, de forma burlesca.

Com vas abordar la musicació d'aquest poema, com va anar?
Estava obsessionada amb el poema. No podia parar de llegir-lo. Justament aquell dia vaig anar a casa dels pares, on tenien una guitarra amb només 4 cordes i vaig començar a tocar uns acords senzills. L'arpegi silenciat demanava a crits que s'hi col·loqués una música bastant rítmica a sobre, cosa que em permetia el poema de monosíl·labs de Camacho. Dies després vaig dir-li a la Bruna González si volia compondre la línia de cello a sobre i tal dia vam compondre "Flor de Nit".

Com definiries la teva musicació?
Una declaració -juguesca- d'amor sense condicions.

Què t'atrau de la poesia dels Països Catalans?
És molt diversa. Hi ha poesia més recargolada i extremadament enginyosa, com la de Santanera; hi ha poesia que amb poques paraules t'ho diu tot, com la d'Enric Casasses; poesia de dolor i entranya, com l'Anna Dodas; o poesia igual d'enginyosa i intel·ligible des del primer moment, com la de Miquel Martí i Pol.