El guardó està dotat amb 3.000 euros, una escultura de Roser Oter i una actuació a les Festes Majors de Porrera i Lladó i també al festival Barnasants. El segon premi ha estat pel barceloní Marc Parrot i el Quartet Brossa per la musicació de «Vincles» de Joan Vinyoli, i Ölivias i la musicació de «Desamor» de Josep Maria Llompart s'han endut el premi accèssit, que els permetrà fer una residència artística a la Fundació Mallorca Literària.

La divuitena edició del Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura ha recaigut en el cantant de Llançà Fredrik per la musicació de “Dolça petxina” ("És quan dormo que hi veig clar"), de J.V. Foix. La cançó va ser presentada directament al certamen i, per ara, encara no ha estat publicada. El primer premi, que s’atorga cada any a la millor musicació en català i està dotat amb 3.000 euros, una escultura de Roser Oter i un conjunt d'actuacions a la Festa Major de Porrera (Priorat), de Lladó (Alt Empordà) i al festival Barnasants 2026, s'ha fet públic avui 10 de novembre en un acte a la Casa Golferichs de Barcelona, presidit pel músic i escriptor Lluís Llach.

Fredrik ha agraït el XVIII Premi Miquel Martí i Pol i ha afegit que és tot un honor rebre el guardó. "Tot i no ser un gran entès de la poesia, quan vaig descobrir 'Dolça petxina' volia descobrir molt més sobre el poema i vaig sentir l'obligació de fer una havanera mirant el mar, pensant que Foix va escriure el poema mirant les mateixes onades que jo".




El segon premi ha quedat en mans del cantautor Marc Parrot i el Quartet Brossa per la musicació de “Vincles”, del poeta barceloní Joan Vinyoli. El guardó està dotat amb 1.000 euros. El cantautor barceloní ha volgut recordar el poder inspirador que té la poesia i que tot i no ser fàcil musicar és un gran plaer fer-ho i és molt enriquidor. A més, també ha agraït al Quartet Brossa poder treballar la seva música amb ells. "Totes les cançons que els passo per a treballar, ells me les retornen molt millor de com estaven quan les havia treballat jo sol".



Per la seva banda, el duet de folk-cançó Ölivias han rebut el premi accèssit —que es lliurava per primer cop— per la musicació de "Desamor" de Josep Maria Llompart. El premi permet fer una residència artística a la Fundació Mallorca Literària, a Santanyí. La meitat del duet, Isabel Archs, ho ha agraït destacant que les musicacions Llompart han estat molt fructíferes i que esperen musicar més poetes l'any vinent. Les altres cançons finalistes han estat "Sageta, sagí" d'Helena Cases Sal, amb un poema de Xavier Grimau, i "Lisèrgica espardenya (conjur)" de Remei de Ca La Fresca, amb un text de Maria Callís.


Durant el lliurament dels reconeixements, tant Marc Parrot i el Quartet Brossa com Fredrik (acompanyat del productor i guitarrista Maken Row) han interpretat les peces premiades. A més, abans de l'entrega de premis, el duet guanyador de l'any passat, L'arannà, han ofert una petita actuació de tres temes: "Jardí vora el mar" i "La salamandra", inclosos en el primer disc La salamandra (Blau Atzavara, 2024) -amb musicacions de textos de Mercè Rodoreda, entre les quals la guanyadora "Flor negra"- i la inèdita "La nit de Sant Joan", del nou espectacle Turmarí. 
  El jurat està presidit per Lluís Llach i l’integren l’actriu Sílvia Bel; el poeta, rapsode i promotor Eduard Escoffet; el someller de Can Roca Josep Roca; la gestora cultural i directora de la Fundació Mallorca Literària, Carme Castells; el copropietari del Celler Vall-Llach i enòleg, Albert Costa, i el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau.
 
El Premi Miquel Martí i Pol s’atorga cada any al compositor/a de la millor poesia musicada en català. Les adaptacions finalistes i guanyadores s’han elegit a partir dels 52 originals presentats al certamen i entre els poemes musicats publicats en qualsevol format al llarg del darrer any, del 12 de setembre del 2024 a l’11 de setembre del 2025, que han representat un total de 345 cançons. El Certamen Terra i Cultura és una iniciativa de la Fundació Lluís Llach amb el patrocini del Celler Vall-Llach i el suport de la revista Enderrock, l’Ajuntament de Porrera, l'Ajuntament de Lladó, BarnaSants, Mallorca Literària i la Fundació SGAE.

Els poetes més musicats en català i editats durant el darrer any han estat Vicent Andrés Estellés (57), Miquel Martí Pol (22), Tomàs Garcés (21) i Josep Carner (17). Pel que fa a poetesses hi ha hagut també musicacions de les poetes Maria Callís Cabrera, Nora Albert, Mireia Calafell, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall o Maria Beneyto, de la qual s’ha celebrat l’Any Maria Beneyto al País Valencià, pel centenari del seu naixement.
 

PALMARÈS PREMI MIQUEL MARTÍ I POL

L’any passat el premi va ser lliurat al duet catalanoeivissenc L'arannà per la seva musicació de “Flor negra”, de Mercè Rodoreda, mentre que el segon premi va ser per Anna Ferrer i Jolly Damper per  “Cau de la por”, del poeta i filòleg Bartomeu Obrador-Cursach. També han rebut el guardó Mar Grimalt (2023) per “La inutilitat” de Damià Huguet; Carles Dénia (2022) per “Oda apatxe a València” de Ramon Ramon;  The Tyets (2021) per “El ratolí” d’Enric Larreula;  Juan Valderrama  (2020) per “Podries” de Joan Maragall; Clàudia Cabero (2019); per “Dona dindi” de Rosa Maria Arrazola; Sommeliers (2018) per “La llibertat” de Joan Margarit; David Carabén (2017) per “Tot són preguntes” de Joan Vinyoli; Mireia Vives i Borja Penalba (2016) per “Si no fores (no amb mi)” de Roc Casagran ; Bartomeu  (2015) per “Els amants” de Vicent Andrés Estellés; Judit Neddermann + Ignasi Cussó  (2014) per “El fugitiu” de Miquel Martí i Pol; Toni Xuclà + Gemma Humet (2013) per “Aquesta pau és meva” de Salvador Espriu;  Roger Mas (2012) per “Si el mar tingués baranes” de Maria-Mercè Marçal; Tomàs de los Santos (2011) per “Homenatge anònim XV” de Vicent Andrés Estellés; Joan Manuel Galeas (2010) exaequo per “Em declaro vençut” de Miquel Martí i Pol; Òscar Briz  (2010) exaequo per “Sense futur” de Salvador Espriu; Sílvia Pérez Cruz (2008) per “Covava l'ou de la mort blanca” de Maria-Mercè Marçal, i Clara Andrés  (2009) per “Personatges” de Josep Pedrals.

Navega per les etiquetes

terra i cultura 2025

Notícies relacionades

FEU EL VOSTRE COMENTARI