Del concert del Palau d'Esports del 1975 a la versió canalla d'Albert Pla
Lou Reed, símbol del rock alternatiu i poeta de l'underground, ha mort el diumenge 27 d'octubre a l'edat de 71 anys. Les causes de la mort, avançada per la revista Rolling Stone i confirmada pel seu agent britànic, Andy Woolliscroft, encara no se saben, si bé Reed es va sotmetre a un transplantament de fetge el passat mes de maig. S'apaga així una de les veus més salvatges del rock'n'roll, la d'un músic aliè a qualsevol convenció i autor d'una de les obres més influents de la història del gènere, ja fos al capdavant de la mítica Velvet Underground o amb la seva posterior i extensa carrera en solitari. La relació de Lou Reed amb Catalunya es remunta a la meitat dels anys setanta i s'ha prolongat durant quatre intenses dècades. Encara amb el general Franco viu, el músic nascut a Brooklyn va actuar a Barcelona per primer cop el març de 1975, en un concert amb amenaça de bomba inclosa. Posteriorment, Reed va visitar els Països Catalans moltes vegades, ja fos per actuar-hi en directe o per presentar altres facetes artístiques. Ha estat versionat per músics com Albert Pla, ha recitat poetes catalans com Gabriel Ferrater i fins i tot l'hem vist guarnit amb barretina. En aquest reportatge destaquem el costat català (i salvatge) d'un animal del rock'n'roll.