Le Petit Ramon, cançons des del despit

Le Petit Ramon Foto: Arxiu de l'artista

Ramon Faura repassa a Senyores, Senyores, Senyores  –homenatge velat a "Girls, Girls, Girls", d'Elvis Presley– totes les seves obsessions sonores: swinging london, psicolèdia, punk, folk... "Les cançons poden agrupar-se en famílies, i un grup important són les de tradició més macarra. Dels dos discos, el primer acull els temes més energètics. Per dir-ho d'alguna manera, garatge i macarrisme", diu Faura.



Tot i que el disc recull l'estela de Brou pel que fa als temes rabiosos, l'energia de garatge i les constants referències a la música negra, al mateix temps Faura ha intentat recuperar altres coses: "D'una banda, passatges més experimentals i d'improvisació a l'estudi, i de l'altra, formats més clàssics de cançó pop amb estrofa i tornada", explica. Pel que fa al so ha tingut especial importància la coproducció de Joan Pons (El Petit de Cal Eril), que, segons explica Faura, ha apuntat sempre a triar l'opció més senzilla i despullada. "El Joan ha acotat la meva tendència innata als barroquismes", bromeja l'artista. A l'estudi també l'ha acompanyat la poderosa banda rockera Waldorf Astoria, amb membres de grups com Les Philippes, Vyvian o Trau.

El disc es publicarà al mes d'abril, i Le Petit Ramon ja treballa en el concert de presentació, que tindrà lloc el dia 17 d'aquell mes a la sala Apolo. Per anar obrint boca, estrenem dues de les cançons que s'hi inclouran. "La font del dragó" pren la guitarra de Graham Coxon com a referència –un artista de qui Faura és un gran admirador– i després deriva cap als anys seixanta, "amb un teclat Procol Harum i alguns arranjaments a l'estil The Who, sobretot en els cors". Pel que fa a la lletra, s'escriu des del despit: "La recita un ressentit a qui la noia que estima ha deixat plantat a la Font del Dragó, la font més bonica que hi ha a Versalles".



"Mentre dorms", la cara B del single, és un tema més íntim: "Una cançó d'amor sorgida de dins, molt despullada, acústica, amb un piano magnífic i uns cors impressionants que ens ha regalat Mireia Alarcon, que havia tocat el teclat amb nosaltres fa un parell d'anys", explica Le Petit Ramon. Escrita a partir d'un conte de Pere Calders, la cançó es va estrenar a l'espectacle Cançons de la veritat oculta de la mà de Judit Neddermann i The Gramophone Allstars . "És divertit versionar-se a un mateix", diu Faura, "no m'havia passat mai".