El millor del pop-rock als Premis Enderrock

Els Amics de les Arts s'han endut els premis a la millor cançó per “Ja no ens passa” i a la millor portada del disc per Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure (DiscMedi, 2014), tots dos guardons amb molta història al darrere, tal com explica Joan Enric Barceló: "Per a nosaltres és important aquest reconeixement perquè és el primer cop que l'encertem amb el senzill... M'explico: en els discos anteriors el públic va decidir fer-se molt més seves altres cançons, com ara 'Jean-Luc' o 'Louisiana i els camps de cotó', més enllà dels senzills 'L'home que treballa fent de gos' o 'Monsieur Costeau'. Ara hem coincidit en 'Ja no ens passa', i també deu tenir a veure amb el fet d'haver apostat per la cançó des del primer moment, llançant el videoclip de Dani de la Orden. Abans ens passava sovint que les cançons sumaven més visites amb la portada del disc que amb el videoclip, perquè aquest sortia més tard. Ara ja no ens ha passat... Quan va sortir el videoclip hi havia totes les ganes, i aquesta tècnica de combinar imatge i so ofereix més espectacle". 

Quant a la portada, explica: "És un treball sobretot de dues persones: el fotògraf Ibai Acevedo i el dissenyador Christian Beltri, que és qui ha treballat tot l' art work , les lletres, la pestanya lateral dels discos antics... Ens vam inspirar en els discos d'abans, com el Pet Sounds dels Beach Boys, on hi ha una composició potent. També vam jugar amb què, si t'hi fixes, Els Amics de les Arts hem anat desapareixent de les portades dels nostres discos. A l'anterior sortíem a contrallum, i ara ja no hi som i deixem espai a aquesta figura femenina que representa la cançó. Inspirada en la Melinda de la primera peça del disc, "Museu d'Història Natural", la imatge vol capturar el moment en què una persona és capaç de tot, la mirada potent d'una dona en plena forma. La persona fotografiada és Cèlia Marcé: no la coneixíem, la vam triar entre diverses propostes de l'Ibai, per la seva mirada verge, potent".



Love of Lesbian han esdevingut un any més els preferits del públic en la categoria de millor artista en llengua no catalana, i això al grup que encapçala Santi Balmes li sembla fantàstic: "Els premis atorgats pel públic són els que més agraïm, sense dubte. I el fet que hi tornem a ser demostra que vosaltres com a revista teniu un públic obert de mires i amb criteri. Estem molt contents". 

Aquest any Love of Lesbian no sonaran. Ho explica Balmes de primera mà: "L'any 2015 l'encarem en silenci, tot i que serà un dels que més treballarem entre bambolines. Era necessari desaparèixer dels escenaris, agafar forces, i replantejar-nos, fer autoanàlisi, sobre quins són els motius que ens duen a continuar: si la inèrcia pròpia de la banda, o si encara tenim coses a dir. Ara per ara penso que és la segona opció. La gira de La noche eterna ha estat llarga i esquizofrènica. S'ha de pensar que hem creat tres tipus d'espectacle: el de sales, el de festivals, i Miralls i miratges , amb Guillem Albà i Blai Rodríguez. Això per a nosaltres ha suposat una mena de reinvenció, perquè hem incorporat noves disciplines. Sí, en definitiva diria que ha estat tan cansat com enriquidor". Així que és més que merescut el premi que els ha donat el públic català.

Bonobos s'ha emportat el premi al grup revelació. El cantant, Jordi Ginesta, valora el guardó: "Som d’una generació de grups que, pel que ens ha tocat viure en el context social, érem els joves de la crisi. Sempre hem tingut molt clar que per aconseguir alguna cosa s'ha de treballar... Estem orgullosos d'haver obtingut un reconeixement d’aquest tipus, perquè és la gent qui et reconeix la feina. N'estem orgullosos i hi veiem la importància". I comenta la seva fórmula de 'patxanga carinyosa': "Realment poder defensar amb un premi el concepte 'patxanga' és positiu. Els grups de festa major podem fer música de qualitat, és una música respectable i que acompanya un moment diferent que quan ets a casa. A les places també demostrem que es pot fer música de qualitat".