Lo poder del folk laietà

L'Harmònica Brava

Al número 6 de la revista Folc (hivern del 2002), el periodista Ferran Riera va elaborar un arbre genealògic del folk català que abastava el període del 1963 al 2001 i que intentava resseguir tot el transvasament de músics i influències entre els grups i projectes adscrits d'una manera o una altra a la música d'arrel. En aquest arbre, l'any 1980 hi apareix un nom, L'Harmònica Brava , que sorgeix d'altres branques com Música Urbana , l' Orquestra Mirasol i Sonora Catalana . Tots aquests són noms representatius d'una època d'evolucions estètiques accelerades i molta imaginació en l'ambient.

Enmig d'aquest panorama, l'estiu de 1979 un nodrit grup de músics va enregistrar als estudis Gema 2 de Barcelona un disc força insòlit pel seu so 'd'orfebreria' i pels seus plantejaments innovadors: Lo poder del cant , de L'Harmònica Brava , que incorporava de manera fresca elements del folk que s'havia fet fins aleshores, de l'Ona laietana, de la música antiga, etc.

El nom de L’Harmònica Brava va ser una invenció de Xavier Batllés i Jordi Fàbregas: entre els anys 1978 i 1979, Jordi Fàbregas, després que plegués el grup Coses, va fer una mena de treball de camp durant un any per diversos pobles, i arrel d’aquesta experiència va muntar un espectacle de temes tradicionals amb Xavier Batllés i Pep Cabré; conjuntament amb el projecte de La Caixa a les Escoles el van fer rodar un any. Un cop acabat l’any de presentacions, van parlar entre ells per enregistrar el projecte, però no només ells tres, sinó que van buscar músics de l’entorn de l’Ona Laietana (l'entorn que freqüentava Batllés), de la música antiga (que coneixia bé Pep Cabré) i de la tradicional (d'on provenia Jordi Fàbregas). El resultat va ser un grup nombrós al qual van posar el nom de L’Harmònica Brava. El disc el va finançar la Fundació La Caixa i el disseny de la portada -amb una foto d'un tamborer de la Patum de Berga que és tota una declaració d'intencions– és de Lola Capdevila.

Un nen que va quedar impactat per la màgia d'aquest disc va ser Eduard Iniesta , actualment un dels màxims exponents en la interpretació d'instruments de doble corda, de la bandúrria a les nombroses famílies de la Mediterrània oriental. Ell ho recorda així: "Quan aquestes coses passen, no hi ha una premeditació, sinó que succeeixen perquè apareixen uns condicions especials i passen perquè han de passar. Per tant, estic segur que cap dels músics que van participar en L'Harmònica Brava eren conscients de la llavor que estaven plantant, i dubto encara que tots en siguin conscients actualment. És per això que em ve molt de gust dir que el disc Lo poder del cant ha estat per a mi un disc de capçalera sense el qual jo ara seria un altre músic. De petit l'escoltava dia sí i dia també, feliç perquè ada vegada hi trobava un nou descobriment, noves sensacions".

Molts dels músics que van participar en aquell àlbum són artistes reconeguts avui en diversos camps: Joan Albert Amargós, Feliu Gasull, Carles Benavent , l'enyorat Joan Saura, Saki Guillem, Eliseo Parra, Marcel Casellas, Martí Soler, etc.

L'Harmònica Brava, al Palau de la Música Catalana de Barcelona

Demà a L'Auditori, Iniesta serà el director musical d'un espectacle que revisitarà Lo poder del cant. "No puc amagar el meu entusiasme, i m'agraden els reptes, però no he embogit. No tinc cap dubte que una cosa que està tan ben travada no cal ni tocar-la. Per això la meva proposta es basa en la recuperació de l'esperit de transgressió, el traspàs generacional amb una certa dosi de conservació. Espero que, entre tots, us fem sentir receptors de totes aquestes emocions i de la grandesa d'aquesta obra que tant estimo", afegeix el multiinstrumentista.

La formació del concert la integraran, a més d' Iniesta (bandúrria, mandolina, tzouras), Juan Aguiar (llaüts i doble corda), Gabriel Amargant (clarinets i saxos), Daniel Farran (percussions i mandolina), Arnau Figueres (percussions), Quim Ramos (guitarra i guitarra elèctrica) i Manu Sabaté (gralles i clarinet baix). A més, hi haurà la col·laboració especial d'alguns dels músics de L'Harmònica Brava: Joan Albert Amargós, Xavier Batllés, Carles Benavent, Pep Cabré, Jordi Fàbregas i Saki Guillem.