.jpg)
Joan Isaac. Foto: Juan Miguel Morales
El veterà cantautor d'Esplugues de Llobregat presenta el seu particular homenatge a la cançó melòdica amb Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015), un àlbum de versions que inclou meravelles que canta en solitari com ara "D'amor no en parlem mai més" d'Ivanno Fossati, "Ferragosto" de Samuel Bersani, "L'animal" de Franco Battiato, "Modí" de Vinicio Caposella o "Piazza grande" de Lucio Dalla. La darrera l'ha escollit per al nou videoclip, que estrenem a Enderrock.cat:
El gran gruix del disc està farcit de duets, i hem demanat a Joan Isaac que valori cadascuna de les sinergies musicals. A més, podeu escoltar en exclusiva dues referències lunars: "La lluna i el capità", amb Maria del Mar Bonet, i "Com n'és de bella la lluna", amb Giorgio Conte.
Gent senzilla (amb Sílvia Comes): "De la cançó brasilera sempre he admirat 'Gente humilde', de Vinicius de Moraes i Chico Buarque, que també va popularitzar Maria Bethânia. Parla des del punt de vista d'algú que ha sortit d'un barri marginal", destaca Joan Isaac. La canta amb Sílvia Comes, amb qui ja va coincidir a Cançons d'amor i anarquia.
Com n'és de bella la lluna (Giorgio Conte): "Admiro moltíssim els germans Conte, i som amics de fa anys amb en Giorgio. Potser ha quedat més a l'ombra, però és un gran admirador del nostre país. Un 11 de setembre vam versionar junts 'Cançó del lladre'. A la poètica 'Com n'és de bella la lluna' cantem com de petits s'hi senten uns amants".
Atenes en flames (Luis Eduardo Aute): Van signar i cantaven junts sis cançons de l'àlbum AuteClàssic (Sony, 2009), amb adaptacions al català de peces d'Aute. Ara en lloc d'un clàssic Joan Isaac versiona un tema recent: "És una cançó absolutament crítica i premonitòria de l'ofegament de Grècia per part dels poders econòmics de l'FMI i la troika".
Via del campo (Roger Mas): "És un carrer de putes del port de Gènova on estiuejava de petit el seu autor, Fabrizio de André, que explica la història d'una de joveneta que encanta els seus clients. Parla d'aquest submón amb bellesa i delicadesa. Roger Mas té una admiració profunda per De André i la seva tessitura de veu és molt semblant."
Petita serenata diürna (Silvio Rodríguez): "Va ser un honor bestial que Silvio Rodríguez volgués que la cantéssim junts. El duet és un regal de Déu fruit de la nostra admiració mútua. La cançó ret homenatge a la revolució de la gent, que ha permès al seu autor viure en un 'país lliure' tot estimant una 'dona clara'. És un monument absolut".
La lluna i el capità (Maria del Mar Bonet): "La vaig sentir de la cantant italiana Tosca, en un estil de cançó-teatre, que a Itàlia té molta tradició. Té una melodia preciosa sobre el misteri de la lluna i la seva cara oculta. És molt onírica i parla del mar i de la lluna, uns referents que Maria del Mar Bonet té molt recorreguts. La fa perfecta, perquè s'hi adiu amb tota la intensitat".
Faula (Eugenio Finardi): "A Eugenio Finardi el vaig convidar a participar al cicle Cosa di Amilcare, amb el Club Tenco, dins el festival BarnaSants. Aleshores, Finardi va fer una preciosa adaptació d''A Margalida', i ara versionem 'Faula', que ell dedica a la seva filla amb síndrome de Down, com un petit conte, molt tendre".
Mira, jo no sóc aquell (Enric Hernàez): "Francesco de Gregori és, amb Dalla i De André, un dels grans de la cançó italiana. 'Mira, jo no sóc aquell' planteja l'encontre d'un famós amb un fan a qui diu que ara és al supermercat, que el que canta no és ell. És la distància entre artista i persona. La fem amb l'amic Enric Hernàez, que també l'havia escoltat molt".
Sóc (Luis Pastor): "La cançó que donava títol a Soy (El Europeo, 2002), de Luis Pastor, és molt actual. Parla de la immigració, dels extremenys pobres que van emigrar a Madrid i Barcelona, on trobaven una vida de penúries a l'extraradi, en cases de cartró o llauna. Ell ho va viure en primera persona, i és un cantautor de la meva generació".
Torno del sud (Joan Manuel Serrat): "Amb en Serrat ens estimem molt. A la meva biografia Bandera negra al cor (Milenio, 2013), de Luis García Gil, em va fer un pròleg que és una de les coses més boniques que m'han escrit mai. 'Torno al sud', amb música d'Astor Piazzola i lletra de Pino Solanas, la dediquem a la gent mediterrània i oberta".
Atenes en flames (Luis Eduardo Aute): Van signar i cantaven junts sis cançons de l'àlbum AuteClàssic (Sony, 2009), amb adaptacions al català de peces d'Aute. Ara en lloc d'un clàssic Joan Isaac versiona un tema recent: "És una cançó absolutament crítica i premonitòria de l'ofegament de Grècia per part dels poders econòmics de l'FMI i la troika".
Via del campo (Roger Mas): "És un carrer de putes del port de Gènova on estiuejava de petit el seu autor, Fabrizio de André, que explica la història d'una de joveneta que encanta els seus clients. Parla d'aquest submón amb bellesa i delicadesa. Roger Mas té una admiració profunda per De André i la seva tessitura de veu és molt semblant."
Petita serenata diürna (Silvio Rodríguez): "Va ser un honor bestial que Silvio Rodríguez volgués que la cantéssim junts. El duet és un regal de Déu fruit de la nostra admiració mútua. La cançó ret homenatge a la revolució de la gent, que ha permès al seu autor viure en un 'país lliure' tot estimant una 'dona clara'. És un monument absolut".
La lluna i el capità (Maria del Mar Bonet): "La vaig sentir de la cantant italiana Tosca, en un estil de cançó-teatre, que a Itàlia té molta tradició. Té una melodia preciosa sobre el misteri de la lluna i la seva cara oculta. És molt onírica i parla del mar i de la lluna, uns referents que Maria del Mar Bonet té molt recorreguts. La fa perfecta, perquè s'hi adiu amb tota la intensitat".
Faula (Eugenio Finardi): "A Eugenio Finardi el vaig convidar a participar al cicle Cosa di Amilcare, amb el Club Tenco, dins el festival BarnaSants. Aleshores, Finardi va fer una preciosa adaptació d''A Margalida', i ara versionem 'Faula', que ell dedica a la seva filla amb síndrome de Down, com un petit conte, molt tendre".
Mira, jo no sóc aquell (Enric Hernàez): "Francesco de Gregori és, amb Dalla i De André, un dels grans de la cançó italiana. 'Mira, jo no sóc aquell' planteja l'encontre d'un famós amb un fan a qui diu que ara és al supermercat, que el que canta no és ell. És la distància entre artista i persona. La fem amb l'amic Enric Hernàez, que també l'havia escoltat molt".
Sóc (Luis Pastor): "La cançó que donava títol a Soy (El Europeo, 2002), de Luis Pastor, és molt actual. Parla de la immigració, dels extremenys pobres que van emigrar a Madrid i Barcelona, on trobaven una vida de penúries a l'extraradi, en cases de cartró o llauna. Ell ho va viure en primera persona, i és un cantautor de la meva generació".
Torno del sud (Joan Manuel Serrat): "Amb en Serrat ens estimem molt. A la meva biografia Bandera negra al cor (Milenio, 2013), de Luis García Gil, em va fer un pròleg que és una de les coses més boniques que m'han escrit mai. 'Torno al sud', amb música d'Astor Piazzola i lletra de Pino Solanas, la dediquem a la gent mediterrània i oberta".
.gif)
.gif)
