Llegeix un fragment del nou llibre de Blaumut

El 23 de març arriba a les botigues el llibre il·lustrat sobre el quintet que conté una cançó inèdita

| 18/03/2016 a les 12:00h
Arxivat a: Enderrock, llibre, blaumut, el llibre blau de blaumut
La setmana que ve Blaumut publicaran el Llibre blau de Blaumut (Columna, 2016), un recorregut literari per la trajectòria personal i professional del quintet de pop d'arranjaments clàssics. L'obra gira al voltant d'una cançó inèdita, "Previsions d'acostament", inclosa al llibre. En exclusiva a Enderrock.cat podeu llegir el pròleg de Màrius Serra i un fragment la relació entre "Pa amb oli i sal" i el Camp Nou. 
 
Portada del llibre. Il·lustració: Xavi De La Iglesia


Guanyadors del Premi Enderrock 2016 a millor artista segons el vot popular, durant la gala els Blaumut van explicar que com a grup "van començar de broma" i que "la cosa s’ha embolicat”. I és que, encara que sembli estrany, així ha estat. Des del debut El turista (Picap 2012), el quintet ha anat creixent, i s'ha consolidat com una de les bandes de referència de l'escena catalana. 

La banda ha volgut recollir els inicis lluminosos que els han dut fins al present, en un llibre que s'allunya d'una biografia de manual. D'entrada, el llibre inclou una cançó inèdita que esdevé el leit motiv de l'obra. El tema "Previsions d'acostament" va néixer l'any 2013 a partir d'un concurs ('La llum de les ones') que organitza cada any l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), en el qual alumnes d'escoles catalanes escriuen contes i poemes al voltant de la llum. Els deu guanyadors, escollits per un jurat, són musicats per diversos artistes catalans. A Blaumut li va arribar a les mans el conte de Clara Pous, que també es troba dins d'El llibre blau de Blaumut.

A banda de la música, al llibre també surten a la llum altres passions de Blaumut, com ara la il·lustració. El cantant i guitarrista,  Xavi De La Iglesia, ha il·lustrat la portada i l'interior del llibre, que es complementa amb imatges, sobretot de Diego Conti (autor de moltes de la seves imatges promocionals) i d'un altre membre de la banda, Manuel Kaprovicas (autor de les fotografies més de prop i de backstage); algunes d'aquestes imatges són inèdites. 

La llum de Blaumut, a més, es tradueix en una primera part de "primers desitjos" de la banda, les fites iniciàtiques i la construcció del grup, i una segona part d'"acostaments" cap al seu univers, a vegades mirat des d'un telescopi, d'altres com des d'un microscopi. El llibre ha estat teixit per les periodistes d'Enderrock Helena Morén Alegret i Sandra Tello Grau, que, a partir d'una vintena d'entrevistes amb els membres de la banda, amics i companys musicalsm, s'han submergit en aquesta història interestel·lar. 

El bar Lunatic, el Santutxo, l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, els primers concerts al teatre Alexandra, l'espectacular actuació al festival Grec, els secrets de cada videoclip... Avui a Enderrock.cat podeu llegir-ne un fragment, el pròleg de Màrius Serra (bon amic i coneixedor de la formació) i la història del fenomen culer cantant "Pa amb oli i sal".

CLOUDMUT
Aquest llibre singular no només us permetrà conèixer la petita història de les vides encreuades dels cinc components del grup Blaumut. Transmet també d’una manera diàfana la seva poètica, sorgida de la ment efervescent d’un explorador de mots i sons obert al sumatori de talents. De resultes d’un procés d’agregació constant, el noi que no sabia xiular va formar primer un duet, després un trio i finalment el quintet xiulador que aquí es presenta. 
 
La màxima aspiració d’aquest pròleg és sintonitzar amb la poètica Blaumut, tot advertint-vos que sou a punt d’endinsar-vos en un territori artístic multisensorial. D’això va aquest llibre. De poesia construïda amb imatges i sons en rítmica combinació sinestèsica. Blaumut ja designa un espai transitiu que congrega cada cop més transeünts blaumutaires. 
 
Quatre anys de concerts i dos discos —El turista (2012) i El primer arbre del bosc (2015)— han bastat per fundar el país Blaumut, la Constitució del qual no recull el concepte d’estrangeria. El violí del loquaç Vassil Lambrinov i el violoncel del lacònic Oriol Aymat són la base musical d’una proposta harmònica que comanda la veu temperada de Xavi De la Iglesia i s’enfila rítmicament amb la creixent participació del baix argentí Manuel Krapovickas i les segones veus del bateria cerverí Manel Pedrós.

«No fem lletres fàcils ni una música simple», em deien no fa gaire en una entrevista a l’Esguard. Ben cert. Les lletres són impressionistes i les paraules que les componen teixeixen ambients, més que no pas històries. Les històries ja les explica el Vassil als concerts, per amenitzar els intervals entre cançó i cançó. Els arranjaments musicals reforcen aquesta sensació de plasticitat.
 
Un concert al país Blaumut s’assembla força a una exposició d’arts plàstiques. Les cançons són fotografies o pintures que capturen ambients en tres minuts llargs i els fixen en un llenç multiforme. Textures i tessitures es confabulen per incitar la imaginació del transeünt que visita el nou país Blaumut. Les cartes de navegació són cartes d’oient.

La millor manera que se m’acut per referir-me amb precisió a aquest nou territori no és mitjançant l’escriptura sintagmàtica, sinó des del paradigma. La Constitució del país Blaumut està redactada amb un núvol de paraules, mots que sovint salten d’una cançó a una altra, tot teixint un estil inconfusible a còpia de pinzellades verbals.

Màrius Serra
  

Imatge d'un fragment del llibre. Foto: Xavier Mercadé

A continuació podeu llegir un fragment d'un dels primers desitjos:

Tot el Camp és un clam... que xiula «Pa amb oli i sal» 
«Em truca el Xavi tot emocionat perquè el seu pare li ha dit que estem sonant al Camp Nou a la mitja part del partit Barça-Madrid [l’any 2012]. Ho posaven de fons i se sentia per la retransmissió de RAC1!» (Vassil) 

Les cançons han de tenir uns paràmetres atractius perquè sonin a les ràdios: no han de durar més de tres minuts i la tornada ha de ser clara i encomanadissa. Si us pareu a escoltar «Pa amb oli i sal», veureu que hi encaixa perfectament. I, a més, té un gran valor afegit i que identifica: els xiulets. És per això que des de la discogràfica, un cop van rebre la maqueta d’El turista, no van dubtar a fer-la rodar a les ràdios més properes. Joan Arenyes, el periodista musical per excel·lència de Ràdio 4, va quedar encisat amb aquelles melodies i va començar a punxar de bon matí «Pa amb oli i sal», un tema idoni per acompanyar l’esmorzar. Però allò era l’embrió, el disc encara havia d’arribar!
 
Un cop El turista va sortir a la llum, RAC105 també hi va apostar de valent. Una emissora familiar que valora la música de casa nostra i els grups novells, el que es coneix amb l’anglicisme upcoming bands. Són bandes que conviuen en una graella variada al costat d’Elton John o Bruno Mars, per exemple. Amb Blaumut, la cançó dels xiulets va agradar des del principi i podia sorprendre l’audiència familiar que sovint escolta l’emissora. «Un pop senzill i sofisticat amb un retoc de cordes», descriu el seu director, Joan Guilarte. 

 
«Crec que el secret de l'èxit de Blaumut es deu al fet que han arribat a un públic més aviat adult que els descobreix a la ràdio i que mai s'hauria pensat que li podria agradar un grup que canta en català.» (Joan Arenyes) 

Però un fet insòlit, més enllà de les radiofórmules, va ser el descobriment que «Pa amb oli i sal» sonava al temple del Barça, al Camp Nou. Imagineu la sorpresa i la il·lusió que es va despertar entre els membres del grup, tots ells culers, quan van saber que noranta mil persones escoltaven el seu tema al descans dels partits! I el seu debut va ser gloriós, perquè va punxar-se per primera vegada enmig d’un clàssic del Barça contra el Reial Madrid. Diu la llegenda que el noi que escull la llista de reproducció, el Roc Aguilera, va conèixer la cançó de la manera més natural: l’hi va recomanar un bon amic. Hi ha res més bonic que el boca-orella per descobrir nova música? I què passaria si aquest boca-orella fos exponencial, com en el cas que aquí ens ocupa?

La història de Blaumut amb el Barça no s’acaba aquí. Si sou amants del futbol, potser heu trobat cares conegudes al videoclip «Bicicletes». Potser en algun entrenament o en algun partit, els jugadors del filial van connectar amb les cançons i fins i tot, potser, van acabant xiulant la tornada a l’àrbitre.