El cançó per cançó de Sidonie

Sidonie Foto: Xavier Mercadé

“Os queremos”
Marc Ros: En aquesta cançó parlo concretament de Suede, a qui vaig veure el 9 de maig de 1993 a la sala Estàndard davant de només 200 persones. Vaig flipar amb ells. Quan van tornar la següent vegada a la sala Zeleste d’Almogàvers o al Doctor Music Festival ja no eren la meva banda, s’havien fet tan grans que ja no els veia com a propis. És una reacció molt d’adolescent. En el nostre cas l'evolució és lògica, no podem fer el mateix que fèiem l’any 2000 cantant en anglès i tocant el sitar. Fem la música que ens agrada i nosaltres tenim una discografia on hi ha de tot,  Dusty Springfield , Beyoncé o The Velvet Underground , i això ho aportem a la nostra música.
Jes Sendra: Ara als nostres concerts veiem el públic del principi que ja no es posa a les primeres fileres, i es va quedant enrere... O que vénen amb els seus fills.

“Siglo XX”
M.R: Tot i que seguim escoltant grups novells i ens excita descobrir nous sons, la nostra escola musical i artística és del segle XX.

“Atragantarnos”
J.S: En el ritme volíem acostar-nos a l’Screamadelica (Sire, 1991) dels Primal Scream amb algunes notes de gòspel i el so Manchester dels 90.
M.R: Hem volgut plantejar-nos el disc com si fos una col·lecció de singles , que cada cançó funcionés independentment.

“Carreteras infinitas”
M.R: En aquesta cançó hi ha una petita pulla que llancem al Primavera Sound i al Jota de Los Planetas o Grupo de Expertos Solynieve . Amb molt de carinyo, però quan veus que tornen a actuar al festival amb alguna de les seves bandes i en canvi s’obliden d'altres com Dorian o Love of Lesbian , penses que està fallant alguna cosa. A la cançó també citem Morrissey , Mi Capitán o Lori Meyers ; aquests darrers són dels pocs grups que mantenen viva la cura en la melodia i en la veu.

“Instrucciones para construir un submarino”
M.R: És quan no acabes d’entendre la teva parella. És com el Cosmos de Carl Sagan però en el món de les relacions: és igual d’infinit i de fascinant.

“No sé dibujar un perro”
M.R: Era una manera bonica de tancar el disc amb un toc de celebració. Surt del fill de la parella del Jes, que va fer un dibuix amb una casa, un paisatge i on havia d’anar el gos posava “no sé dibuixar un gos”. Em va semblar impressionant.