Retrovisores Foto: Mireia Bordonada El títol del disc Sonido Joanic fa una referència clara a la vila de Gràcia. Podem parlar d’una moguda musical en aquest barri?
Se'ns fa difícil afirmar que Gràcia sigui l'epicentre d'alguna escena musical concreta. Sens dubte hi passen moltíssimes coses, tant culturals com contraculturals. És un barri molt viu i en constant evolució. Per aquest motiu és una zona de peregrinació habitual de moltes escenes culturals i musicals.
És un disc autobiogràfic?
Més o menys. És el barri on alguns hem estat nens i adolescents, i on hem crescut com a grup. Molt a prop de la parada de metro de Joanic vam començar a conviure amb poc més de vint anys alguns dels membres del grup, en un pis conegut com Can Ye-yé, que en aquest cas sí, es va convertir en l'epicentre de Los Retrovisores i d'una part de l'escena seixantera i mod barcelonina.
És a dir, que amb Can Ye-yé va començar tot?
Can Ye-yé era com una plaça dins l'escena seixantera oberta a persones de molts corrents i escenes musicals que començaven a convergir i conviure. Per allà hi passava molta gent amb els seus discos, i les cançons que ens feien ballar les intentavem versionar amb el grup. D'aquesta manera a través de les festes i el col·leccionisme propi i aliè anàvem construint un gust musical col·lectiu que guiava l'evolució de Los Retrovisores . A força d'assajar i tocar en directe hem engendrat un so i un imaginari que ens caracteritza. És el Sonido Joanic .
I aquest so Joanic té el seu petit moviment?
Nosaltres, i moltíssima més gent, de manera més o menys conscient hem creat la nostra miniescena, i aquest humus cultural i particular ha acabat forjant el nostre so com a banda. Gràcia i rodalies és el nostre context, el barri on vivim la majoria de membres, on tenim el local d'assaig, on viu el nostre productor, on tenim la discogràfica, on sortim de festa... Així doncs, el títol és un exercici totalment narcisista, un homenatge a nosaltres, a les nostres circumstàncies i als nostres amics.
El productor del disc, Mike Mariconda, s'ha convertit en una mena de guru dels nous grups de música negra barcelonina, produint grups com The Slingshots, The Excitements, Outer Space o The Broken Coconuts. Ha entès la vostra proposta i el so que volíeu?
Amb en Mike Mariconda ja haviem tingut l'oportunitat de treballar-hi anteriorment. Els dos EP que precedeixen el nou disc van ser gravats amb el Marc Tena, el seu soci, i mesclats pel Mike. Però aquesta vegada hem pogut treballar amb ell i el Marc, gairebé des del minut 0. Alguns arranjaments els hem trobat junts fent una barbacoa o al local d'assaig, amb idees espontànies o altres que portava apuntades a la llibreta. En Mike, per tal d'expressar millor el que volíem dir, hi ha aportat força dinàmiques, buidant el tema quan calia o afegint-hi una línia de vents o unes percussions per generar interès. Ells sempre han entès qui érem, què fèiem i com volíem sonar. En paraules del mateix Mike, no som uns músics d'estudi, som un grup d'amics que ha trobat un so propi, el 'Sonido Joanic'. Probablement ens han entès millor que nosaltres mateixos [riuen].
Recupereu el so dels seixanta i el soul espanyol de bandes com Los Bravos, entre d'altres. Penseu que molts d'aquests grups estan oblidats i poc reconeguts?
Sempre és difícil saber si les escenes culturals o artístiques estan prou reconegudes, si s'ha fet justícia amb elles. No som crítics ni disposem d'una mostra sociològica adequada per respondre amb seguretat. Però podem assegurar que nosaltres ens ho passem molt bé reivindicant aquest llegat i que hem fet tot el que hem pogut per recuperar i difondre aquesta part de la nostra cultura, tota la música negra feta per blancs a l'Estat espanyol durant els seixanta i primers setanta.
Los Retrovisores és diversió i reivindicació a parts iguals?
El dandisme serà revolucionari o no serà. Reivindicar la nostra manera de viure, ballant per crear comunitat, és una manera de resisitir els embats de l'individualisme competitiu actual; una manera de generar una cultura pròpia, no mediada per les multinacionals o per empreses 'culturals'. I potser avui en dia resistir ja és vèncer. Los Retrovisores tornem a la humanitat el que més li cal: sentit de comunitat i llaços de germanor. Per això us oferim aquests trencapistes, píndoles musicals per gastar les soles ballant.
.gif)
.gif)
