La sala Apolo es va convertir en un bosc musical, sensorial i amb un escenografia pròpia dissenyada per a l'ocasió. El quintet va mostrar tot el que ha recollit al llarg d'aquests dos anys de gira i una evolució sonora més rockera que apunta a culminar amb el que serà el seu tercer disc.
D'esquerra a dreta, Vassil Lambrinov (violí), Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (veu i guitarra), Manu Kaprovickas (baix i contrabaix) i Manel Pedrós (bateria) estaven tots situats a primera línia. Ja fos per raons d'espai –ja que hi havien de cabre molt convidats– o per poder gaudir tots a una de la nit, amb el públic a tocar.
Blaumut van incorporar a la banda per a l'ocasió el pianista Dani Espasa –que va formar part d'un dels moments més deliciosos de la nit amb la cançó "Simplement"–, el guitarrista mexicà Carlos Montfort –Carlitos per als amics i productor del segon àlbum–, la veu de Judit Neddermann –a "Normal" i "El llimoner"–, el multiinstrumentista de vent Xavi Lozano, l'actual productor del tercer disc Marc Parrot i el tram final més orquestral amb la formació de corda Camerata Bacasis.
El concert va ser un puja i baixa d'emocions i ritmes. Van repassar cançons dels seus dos discos i quan arribaven cap a la desena va arribar "Pa amb oli i sal". Els "nois dels xiulets" van capgirar la cançó en una de les sorpreses més originals de la nit. Qui millor que Xavi Lozano per reinterpretar els xiulets amb totes les seves andròmines? Conegut per haver sortit al programa de TVC No me la puc treure del cap, Lozano fa sonar qualsevol cosa. Així que a través d'una escala, una tanca de carrer, una cadira i altres objectes va reinterpretar la popular tornada.
El concert va ser un fins aviat, perquè ja estan treballant en un nou disc. Així que van aprofitar per delectar el públic amb una de les noves cançons. Amb confiança, i amb Marc Parrot a les segones veus i guitarra elèctrica, van avançar "Houston", evidenciant la nova era més pop-rockera que està agafant el grup als directes. Si bé els coneixem com a quintet de pop d'arranjaments clàssics, de clàssics només queden el violí i el violoncel físics, perquè el violoncel·lista Oriol Aymat va redimensionar el so del seu instrument cap a un terreny més rocker amb efectes de guitarra elèctrica a les dues cançons que venien a continuació.
"Previsions d'acostament" augurava la recta final de la vetllada, seguida de "Les set i quart" i les més corejades "El primer arbre del bosc" i "Vent que mou el temps" amb l'ajuda de la Camerata Bacasis. Tot i que semblés impossible reunir una vintena de músics a l'escenari de l'Apolo, en un entorn més reposat i cambrístic van interpretar propers "El pont de l'Accademia", la musicació del poema "I beg you pardon" de Salvador Espriu i "Tornarem". Per acabar, "Bicicletes" amb tota la colla de col·laboradors que havien anat desfilant al llarg de la nit, i el més ben equipat Xavi Lozano, amb una roda de bici entre mans i a to.
.gif)
.gif)
