Estrena

Joan Isaac: «L'amor i la bellesa poden ajudar a salvar-nos»

El 19è àlbum de Joan Isaac es diu 'Manual d'amor' i l'edita Picap

Estrenem "No, tu no...", cançó dedicada a una de les seves filles

| 12/02/2017 a les 07:00h
Especial: Estrenes
Arxivat a: Enderrock, Joan Isaac, Manual d'amor, estrena

Joan Isaac Foto: Xavi Mercader

S'autodefineix com 'un buscador de tendresa' i les cançons del seu últim disc així ho demostren. La seva carrera està farcida de peces precioses on hi llueix sempre "A Margalida", composada arran de la mort de Salvador Puig-Antich. Mentre arriba a les botigues el nou grapat amb Manual d'amor, presenta aquests dies el seu primer poemari Intimissimi (Llibres del Segle) i avança a l'EDR la cançó "No, tu no".

Podria semblar que aquest nou àlbum de Joan Isaac és més autobiogràfic que els altres en parlar de sentiments i citar persones properes, però el cantautor ho desmenteix una mica: "Tota la meva obra es pot dir que és autobiogràfica. Baudelaire deia: 'L'amor és una manera de fugir d'un mateix'. Escriure sobre l'amor d'una manera transversal és la raó fonamental d'aquest disc. L'amor i la bellesa, en aquest moment en què el món és profundament lleig, crec que poden ajudar a salvar-nos. L'amor en l'ampli sentit de la paraula: amor a les coses, als somnis, als paisatges, als amics".

A "No, tu no..." Isaac canta a una de les seves filles i contextualitza: "Veure una filla patir és terrible. Sobretot quan el patiment ve d'experiències que ja has viscut tu mateix. 'No, tu no' és una mà estesa per escapar d'un laberint on no trobes la sortida, és ajudar a trobar la porta de sortida des de l'experiència pròpia". El Manual d'amor de l'autor de "Margalida" s'ha tornat més eteri amb cançons com "No necessito més", on el temps sembla que s'ha suspès: "L'amor és un estat alterat de la consciència. De vegades un no necessita més que una petita mirada, un petit gest o una paraula per sentir-se reconfortat. Particularment sóc un buscador de tendresa".

Hi ha cançons que són l'altra cara de la moneda de la plenitud que dóna l'amor, com "Si demà em llevés i no hi fossis": "Tots hem sentit la sensació de buidor infinita i de solitud quan ens hem despertat sols. No m'agrada la soledat, no m'ha agradat mai. Aquesta cançó parla de la por de l'abandonament sobtat, d'un dia a l'altre. I d'una manera d'admetre els errors propis i les contradiccions en una relació".



En aquest disc Joan Isaac també es permet mirar enrere en la seva discografia i dialogar amb cançons d'altres temps: "'Venezia' parla del retrobament de dos personatges d'una cançó meva antiga que es titula "Sara". Després del trencament, passats uns anys, aquests personatges es troben per atzar en un bar de Venècia. S'intueixen, però no es reconeixen, però tots dos busquen companyia. La veu és de Sílvia Comes".

I hi ha moltes altres cançons amb escenes intenses a diferents nivells. "Bolero" respira calma i peresa alhora. "Per un petó una carícia" és desesperació, crisi profunda de parella, fantasmes del passat i recerca d'una escala d'emergència per fugir d'un abisme. "Cita a cegues" és retrobament, l'espera d'abans que entri per la porta del bar on has quedat ("M'ha passat un parell de vegades...", en puntualitza). "Girona" és un dels temes que anomena "cançons postal". "Quina llàstima" és un dir: "Passen molts trens a la vida que no agafem, però sempre en passen altres, l'atzar és qui regeix moltes vegades les nostres vides". I la "Lluna" final com a mirall o confident: "Sempre m'ha fascinat la lluna i el misteri de la seva cara oculta. La lluna és la primera imatge més propera que tenim els humans com a referència de la infinitud de l'univers. La mirem i ens fem preguntes que de vegades no tenen resposta, però sempre és allà dalt perquè pensem com som d'insignificants".

Hi ha una cançó que és tot un himne generacional, de lluita: "Per què?". Joan Isaac la defineix així: "És una cançó d'amor profund a la llibertat, convida a no tancar els ulls a la injustícia. A fer dissabte en aquest món tan lleig que hem construït entre tots. Convida a la rebel·lió, a la revolució individual i col·lectiva, i també és un homenatge als cantautors que han marcat la meva vida (Serrat, Aute, Raimon, Pablo Guerrero, Paco Ibáñez i tants altres..). Potser l'amor a la utopia, i que encara tot és possible, seria el resum d'aquesta cançó".

Rosalía i Raül Refree en concert | Ray Molinari
01/01/1970
El Festival de Música de Begur porta artistes com Manel, Rosalía & Refree, The Excitements o Albert Pla
El compositor Joan Albert Amargós fitxa per l'equip docent del Taller de Músics
01/01/1970
El director i compositor és una de les noves incorporacions pel curs 2017-2018
Aquelarre de Cervera | Xavier Mercadé
01/01/1970
La festa del foc i la música tindrà com a protagonistes La Pegatina, Oques Grasses i Hora de Joglar | La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la Paeria de Cervera han firmat un acord de col·laboració
Joan Rovira | Pianpli Foto
01/01/1970
Una tria de videoclips refrescants
Els Amics de les Arts | Àlex Carmona
01/01/1970
Els Amics de les Arts, Blaumut, Joan Rovira o Buhos seran al festival Tintorera
01/01/1970
La xarxa que connecta cultura celebrarà la cinquena edició el 25 i 26 d'octubre
Itaca Band | Michal Novak
01/01/1970
Els de Montacada i Reixac estrenen un clip de to irònic i humorístic | Fan ballar reggaeton a diversos dirigents polítics internacionals
Pele Macleod i la seva banda a la platja de Vilassar de Mar | Arxiu del grup
01/01/1970
El videoclip ha estat rodat a la població marinera juntament amb alumnes de segon de primària de l'escola La Presentació | La cançó va ser la cinquena classificada per votació popular al concurs d'Enderrock per trobar la cançó de l'estiu
Assekes | Enric Alepuz
01/01/1970
Estrenem el videoclip del nou single de la banda valenciana | La formació de la Ribera enceta una nova etapa creativa amb aquest nou tema
Gracià Pedro es presenta en solitari | Pol Viladoms
01/01/1970
El cantant de Bremen debuta amb el seu primer EP, 'Respiració branquial' | El clip, sorgit de les profunditats marines, recull l'esperit estival