Barroc d'anada i de tornada

Fahmi Alqhai i Arcángel, dibuixats a la portada del disc 'Las idas y las vueltas' per Miguel Brieva

Arcángel és una de les grans veus del flamenc actual. Quan Fahmi Alqhai, a qui no coneixia anteriorment, li va proposar d'explorar conjuntament amb el grup Accademia del Piacere les vies de connexió entre la música barroca colonial i els pals flamencs d'anada i tornada, la primera reacció va ser de certa sorpresa. "Però ràpidament, després d'estar parlant vam veure que hi havia tot un repertori i unes possibilitats d'acostar-nos immenses", explica el gran cantaor de Huelva.

Antics romanços, tonás, folies, vidalitas i seguiriyas, marionas, canaris, jácaras, alegrías, guaracha, guajira... i de fons, la història i les extensions americanes que van enriquir el barroc i que van generar un substrat popular decisiu en la formació del flamenc. "Vam fer moltes i moltes proves, mirant d'integrar el repertori i les maneres de fer del barroc i del flamenc. Però el que teníem clar des del principi és que alguna cosa interessant es podia fer", recorda Arcángel. El projecte es va plasmar en un disc editat pel segell Glossa el 2012 i es va presentar en diversos escenaris, inclòs L'Auditori de Barcelona. Aquest dissabte 8 d'octubre tornen a Barcelona, aquest cop a la sala Apolo i en el marc del Festival Connexions, amb una formació que, a més d'Arcángel i Fahmi Alqhai, es completa amb Rami Alqhai (viola da gamba), Johanna Rose (viola da gamba), Miguel Ángel Cortés (guitarra flamenca) i Agustín Diassera (percussió flamenca). 

És complicat combinar les estètiques sonores i les textures del món barroc amb les del món flamenc? Segons Arcángel, "en aquest punt estem una mica mal acostumats, perquè el que es fusionen no són mai els gèneres, sinó els músics. Si els músics són prou hàbils per trobar-se i explorar nous sons sense perdre de vista la tradició, aleshores es pot anar cap al futur perfectament". 

El repertori de Las idas y las vueltas s'agrupa en tres grans grups –les terres i les arrels, les músiques mestisses i, finalment, les danses– que trenen una mena de fil argumental. "En aquest espectacle anem mostrant que, tot i ser músiques diferents, hi ha punts coincidents: totes dues tenen un tronc i arrels poderoses, un fort mestissatge i un vessant festiu. Al final de tot, quan fem les danses, tenim una mica més de màniga ampla..."

A Las idas y las vueltas hi ha molt d'estudi previ, però també grans troballes i intuïcions. "Exacte. És que la música és això: una part de raó i una altra de passió", comenta Arcángel, que ha estat recentment a París presentant un homenatge a Federico García Lorca al costat de Rocío Márquez, una altra veu originària de Huelva que està encapçalant el flamenc més innovador i que col·labora també amb Accademia del Piacere. "Bé, el fet de ser de Huelva no crec que sigui determinant perquè siguem innovadors o no, el que sí que és cert és que tenim cert tronc comú, i que l'època de formacióun la viu allà on la viu. Després, cadascú fa el seu camí", conclou el cantaor, que en els seus treballs tant aviat ha mirat la universal figura del Quixot –Quijote de los sueños (Sony, 2011)– com l'extraordinari planter que han representat per al flamenc els tablaos –Tablao (Universal, 2015)–.