Petites músiques de la Gran Guerra

La Brigada Bravo & Díaz, al Tradicionàrius aquest 29 de gener

| 25/01/2017 a les 07:00h

Després del gran àlbum Músicas populares de la Guerra Civil (Producciones Efímeras, 2008), la Brigada Bravo & Díaz torna a la càrrega amb Músicas populares de la Gran Guerra (Producciones Efímeras, 2016). Aquest diumenge 29 de gener el presenten al CAT de Gràcia, dins del festival Tradicionàrius (19 h).


Quants soldats calen per formar una brigada? En realitat n'hi ha prou amb un parell de músics. El violista de roda Germán Díaz i el guitarrista Antonio Bravo formen aquesta particular agrupació que, després de fer volar fa uns anys el repertori de les cançons populars que es cantaven a la Guerra Civil espanyola, retrocedeixen ara una mica i recreen amb tota llibertat algunes músiques vinculades als anys de la Primera Guerra Mundial. Aprofitem que seran aviat al CAT per parlar d'aquest treball tan especial amb Germán Díaz.

Com aneu a parar de la Guerra Civil a la Gran Guerra?
Bé, amb aquest nom que tenim hem de fer aquests repertoris... el cas és que vam trobar-nos amb una fantàstica col·lecció de milers de gravacions de cilindres de cera que estan digitalitzant a la Universitat de Santa Barbara, a Califòrnia. Una part de la col·lecció són cançons de la Primera Guerra Mundial... Clar, ens ho van posar en safata. Va ser l'excusa perfecta per recuperar la Brigada Bravo & Díaz.

Heu anat a Califòrnia o heu treballat a distància?
Un dels avantatges d'aquest projecte és que ho tenen tot penjat a la xarxa i és accessible per a tothom. Hem treballat en contacte amb la Universitat. Des del moment en què els vam parlar de fer un disc han estat sempre molt amables, i ens han facilitat tots els originals que hem inclòs a l'àlbum. [La col·lecció de cilindes de la Universitat de Santa Barbara es pot consultar en aquest enllaç, des d'on fins i tot es pot apadrinar un cilindre] 

La Primera Guerra Mundial va suposar per a Europa descobrir uns nivells d'horror desconeguts fins aleshores. I paradoxalment, aquest repertori està ple d'humor i de dolçor. Sí. Els repertoris de les èpoques de guerra costumen a tenir aquestes funcionalitats: aixecar l'ànim, però també recordar per exemple els amors que són lluny. Hi ha himnes patriòtics, però també cançons d'humor molt accentuat i altres de lletres quotidianes que parlen d'amor. També cal tenir en compte que, a diferència de la Segona Guerra Mundial, a la Primera no hi havia ràdio. Va ser una guerra de trinxeres, i a les trinxeres s'hi cantava de valent i circulaven els cançoners. El mateix comandament nord-americà va editar el 1918 un cançoner de guerra molt voluminós. Eren cançons de contingut 'trivial', entre cometes, però que cal situar en el seu context. 

En aquells anys no hi havia ràdio, però els discos tampoc no tenien una distribució gaire massiva. Bé, la història de la fonografia arrenca el 1888 i els primers temps són complicats. Quan a una casa hi havia un gramòfon, hi acudia tot el veïnat a escoltar música. Si bé és cert que els cilindres es van comercialitzar a preus relativament populars, i que el 1910 es van arribar a vendre dos milions de cilindres Edison, les gravacions eren molt fràgils. Res a veure amb avui, que tot es pot gravar de manera immediata.



Amb la Brigada tracteu aquest repertori amb una estètica molt diferent de la d'aquells anys, però manteniu el to humorístic i melangiós. És que els tocs d'humor són uns dels trets característics d'aquest repertori. La cançó "K-K-K-Katy", de Geoffrey O'Hara, té una lletra molt humorística. I "Long Boy", de Barclay Walker, és molt trivial i alhora melancòlica. Nosaltres hem mirat de mantenir-ho. Això sí, en els arranjaments que ha fet Antonio Bravo ens hem mogut amb absoluta llibertat pel que fa a harmonia, compàs, etc.

Com heu triat el repertori? Hi ha hagut un punt d'elecció capritxosa. De les 116 cançons vinculades a la Primera Guerra Mundial, hem triat les que més ens agradaven. Al disc, cada cançó comença amb la gravació original, que després enllacem amb la nostra lectura particular mostrant el contrast entre els dos mons i les dues èpoques.

A més de la viola de roda, la guitarra i altres instruments ocasionals, també hi introduïu la capseta de música automàtica amb cartrons perforats, que hi dona un color molt especial. Sí, amb el duo sempre treballem també amb aquest instrument, que dona una sonoritat molt lírica. I al tema "Indianola" incorporem també l'orgue de barbàrie, un orgue petit amb llengüeta lliure i maneta que també llegeix cartrons que perforem amb els nostres arranjaments.
Arxivat a: Sons de la mediterrània, Tradicionàrius, Músicas populares de la gran guerra, Brigada Bravo Díaz