Amb els abonaments exhaurits des del mes de maig, Clòwnia ha apostat enguany per oferir més xerrades i tallers socials a l’espai Consciència. Però el gran gruix de l’activitat s-ha concentrat en l’àmbit musical, i a Enderrock.cat repassem 7 concerts destacats:
Foto: Xavier Mercadé
Oques Grasses
A la quarta edició va la vençuda. Els osonencs van desfilar pel festival amb un públic del tot entregat. Van ser un dels plats forts de la nit de divendres amb els seus himnes irreverents que han anat forjant disc a disc. You Poni (Beverly Hills Records, 2016) és la prova que els dos àlbums anteriors han calat fort i que llueixen en un repertori benhaurat pels joves.
Foto: Xavier Mercadé
Zoo
Fa dos anys van presentar-hi el debut Tempestes vénen del sud (Propaganda Pel Fet, 2014) i enguany el públic ha celebrat tornar-los a tenir al cartell del festival amb les noves cançons de Raval (Propaganda Pel Fet, 2017). El col·lectiu de Gandia va combinar el seu rap i hip-hop amb diàlegs entre el trombó i el saxo –nova incorporació– i amb riffs de guitarra més contundents.
Foto: Xavier Mercadé
Pascuala Ilabaca
La cantant, acordionista i pianista xilena va ser l’encarregada d’obrir la nit de dissabte a l’escenari principal. Juntament amb la seva banda va viatjar dels Andes a les Valls del Ripollès amb un mestissatge sonor que entrellaça el folklore xilè, la cúmbia i fins i tot ritmes orientals.
Foto Xavier Mercadé
Manel
La connexió més mestissa de les cançons dels barcelonins és “La serotonina”, de l’últim disc Jo competeixo (Discmedi / Warner, 2017). El Clòwnia és un dels pocs festivals que els quedaven pendents i després de la gran rebuda, no seria gens d’estranyar tornar-los a veure en alguna altra edició. Manel van oferir el concert més pop, amb moments ballables ineludibles amb les cançons “Benvolgut”, “Al mar”, “Teresa Rampell” o “Sabotatge”.
Foto: Xavier Mercadé
Txarango
Després de trepitjar dijous un festival de referència mundial, el Glastonbury, els amfitrions del Clòwnia van arribar l’endemà a Sant Joan de les Abadesses per treballar-hi de valent. La banda hi va actuar la nit de dissabte, amb tot el cansanci i desgast que comporta impulsar una cita estival cuidada fins a l’últim detall. El seu concert sempre és un dels més esperats i malgrat cue el cantant Alguer Miquel va lamentar que estava afònic, els assistents van connectar amb el grup des del primer minut. A banda i banda de l’escenari s’hi podia percebre emoció, il·lusió i molta sintonia. Una actuació entre amics, on van convidar Marcel ‘Tito’ Lázara, excantant i guitarrista de Txarango, per interpretar plegats “En caravana”.
Foto: Xavier Mercadé
La Pegatina
Actuar després dels amfitrions pot ser tot un repte, però no per La Pegatina. La banda de Montcada i Reixac va fer parada al Clòwnia en un World Tour -basat en els seus grans èxits-q ue els ha dut a Austràlia per primera vegada. La veu d’Adrià Salas, l’acordió vivaç de Romain Renard, unes cançons que sempre s’enlairen... són molts els elements que fan de La Pegatina un grup indispensable per entendre la fusió més festiva de casa nostra.
Foto: Arxiu del Clownia
Gossos
Després d’una paellada solidària a l’altra banda del poble, Cesk Freixas a duet amb el guitarrista Víctor Nin van protagonitzar la recta final del festival. Una cloenda per aquells joves que van voler gaudir del Clòwnia fins al final, però també per als veïns i veïnes de Sant Joan. En una plaça de l’Ajuntament que se’ls hi ha fet petita, la nota final ha anat a càrrec de Gossos, els quals han fet vibrar el municipi amb clàssics i també cançons de l’últim disc, Zenit (Música Global, 2016).
En aquest enllaç podeu veure tota la galeria d'imatges de Xavier Mercadé.