IMAGINARI COL·LECTIU

Cançons per una revolta: «Jo vinc d'un silenci»

N’ha quedat per a la història el vers ‘Qui perd els orígens, perd identitat’

| 27/09/2017 a les 11:18h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Jo vinc d'un silenci, Cançons per una revolta, Raimon
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó de una cada dia. Avui, "Jo vinc d'un silenci", amb música i text de Raimon (1975).



El xativenc Raimon és un dels músics que han sabut connectar millor amb els anhels col·lectius d’un temps i d’un país. Entre les seves cançons més conegudes n’hi ha una que suposa una autèntica declaració de principis, composta de manera clara i sense metàfores que intentin amagar dobles significats per tal que arribin al públic i ser incomprensibles per la censura.

El 30 d’octubre de 1975 Raimon havia d’actuar al Palau d’Esports de Barcelona, el primer cop per a un músic en solitari. El dictador encara era viu, tot i que la seva malaltia ja estava força avançada i s’albirava el ‘final biològic’, l’eufemisme amb què alguns es referien a la seva mort. De fet, aquell 30 de novembre el príncep Joan Carles va accedir a la prefectura de l’Estat de manera provisional arran de la malaltia de Franco. El clima era tens perquè feia molt poc de les últimes sentències de mort aplicades pel franquisme.

Així les coses, Raimon va sortir a l’escenari i va oferir el seu recital. Com que la censura encara treballava a ple rendiment, hi havia una llista de cançons prohibides que el cantant no va poder interpretar. En un moment del concert Raimon es va adreçar al públic per presentar una cançó: “L’he cantada molt poques vegades, em sembla que no més de tres. És prou recent, la vaig acabar en agost i és una cançó que jo li tinc un afecte especial perquè... no diré allò que diuen que m’ha sortit tan bé, però me trobe molt definit en els versos que he escrit en aquesta cançó concretament. El títol de la cançó és ‘Jo vinc d’un silenci’”. 

La pel·lícula La Nova Cançó (1976), de Francesc Bellmunt i Àngel Casas, recull aquest moment històric. La cançó, que suposava una novetat per a la immensa majoria dels assistents, va ser aclamada amb èxit i es va convertir en un dels himnes referencials del cantant de Xàtiva. Un dels versos ha quedat en l’imaginari del país com una dita popular: ‘Qui perd els orígens, perd identitat’. Cal dir que sovint se cita malament afegint un article abans de la paraula ‘identitat’, cosa que fa que canviï de significat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais