Com valores que Ara i res (The Rest Is Silence / Warner, 2017) de Mishima s'emporti el premi al millor disc i al millor disc de pop-rock de la crítica musical d’Enderrock?
David Carabén (veu): Ho valoro molt positivament. Sempre fa molta il·lusió rebre reconeixements a la feina que fas. Amb tot, no m’estaré de dir que sempre he pensat que no hi ha discos millors ni pitjors, sinó oients que els fan seus o que els obliden. Un reconeixement com aquest pot ajudar que més gent s’escolti el nostre disc amb renovada atenció.
Què ha suposat aquest disc per al grup respecte a treballs anteriors?
D.C: És el nostre vuitè àlbum. D’entrada, respecte als anteriors, hi hem consolidat l’aposta per Black Box, que ja vam fer a L’ànsia que cura, per tenir un so més clar, rodejat de silencis, però també més contundent, perquè se sentís com el so ocupa l’espai i alterna la seva presència amb el silenci. També hi he insistit, com a lletrista, per una tendència cap a la narrativitat de les lletres. Les he fet menys abstractes, potser de menys volada poètica, però amb referents més tangibles i immediats. Alhora, en comparació amb el disc anterior, hi he tornat a introduir un jo més concret, que sent i que protagonitza les cançons.
Què heu aconseguit aquest 2017 com a banda?
D.C: Crec que la banda ja fa un parell de gires que consolida un compromís i una qualitat en els directes que ens fa gaudir molt a l’escenari. Per presentar Ara i res també hem insistit en una qualitat dels darrers discos que en directe llueix força: que al llarg del disc i del directe hi hagi un ventall tan ampli com sigui possible de dinàmiques i de instrumentació sense difuminar l'aposta estilística principal.
El títol del disc –Ara i res, que remet a Joan Vinyoli–, "Qui més estima" –poema musicat de W.S. Auden, "The More Loving One"– i el Premi Terra i Cultura a la millor musicació per "Tot són preguntes" –també de Vinyoli– us apropen a la poesia. Què us atreu de la poesia i què voleu projectar amb les vostres lletres?
D.C: La cançó pop és un encontre juganer entre lletra i música. La poesia juga amb el llenguatge i demostra que sovint, quan fa la impressió que no s’està sent estrictament fidel al significat original de les paraules, se n’està trobant un altre de més profund i verdader, i que el llenguatge és un instrument viu i manejable. La poesia allibera formes i significats del nostre parlar previsible de cada dia. La música també.
Aquest gener surt el tribut als deu anys del disc Set tota la vida amb Enderrock. En quina mesura manteniu la celebració dels vostres anhels juvenils i en quina mesura no?
D.C: Alguns anhels es transformen. Alguns desapareixen, directament. Però també n’apareixen de nous. Tenim moltes maneres de relacionar-nos amb el temps que se’ns escapa.
Com veus que ha canviat l'escena musical barcelonina i catalana al llarg d'aquests anys?
D.C: No ha canviat pas tant: segueixen apareixent propostes interessants i la majoria lluiten per anar trobant el seu públic. Per molt que sorgeixin nous estils i maneres de pujar a l’escenari, crec que el que et porta a fer de músic és el mateix. En el públic, en canvi, segons la manera d’escoltar música i el lloc que ocupa en la teva vida, hi veig més transformacions.
Quins reptes teniu Mishima per al 2018?
D.C: Volem seguir presentant Ara i res en directe.
David Caraben de Mishima Foto: Michal Novak
.gif)
.gif)
