concerts

Cultura popular mallorquina i sarda, a Felanitx

La Fira del Pebre Bord acull cada any activitats de folk organitzades per Abeniara

| 12/10/2019 a les 10:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, concerts, Felanitx, folk, Abeniara, Fira del pebre Bord
Su Consonu Santu Juanne
Su Consonu Santu Juanne | Arxiu del grup
El dissabte 19 i el diumenge 20 d'octubre se celebrarà una nova edició de l'emblemàtica Fira del Pebre Bord a Felanitx. I com sempre, hi haurà una important programació de música tradicional i d'arrel, gràcies a l'empenta i la imaginació de l'agrupació felanitxera Abeniara.

La Fira del Pebre Bord té un gran arrelament a Felanitx i, tradicionalment, ha marcat l'inici de la temporada de matances i el moment per comprar el pebre bord, ingredient imprescindible per elaborar la sobrassada. Des de fa uns anys, l'activitat comercial es complementa amb una interessant mostra de folklore i cultura popular de Mallorca i d'altres indrets.

Així, el dissabte 19 d'octubre, al parc municipal de Sa Torre i en acabar la trobada de gegants, arrencarà la XVI Ballada del Pebre Bord, enguany amb la participació dels grups Abeniara i Mata Escrita. Els primers van formar-se l'any 2003, prenent el nom d'una antiga alqueria de Felanitx en temps de la dominació musulmana i dedicant-se al foment de les ballades populars i la música mallorquina, entre moltes altres activitats culturals. Pel que fa a Mata Escrita, és una de les formacions que actualment més estan animant el panorama del ball de bot a Mallorca.

L'endemà, diumenge 20, la mateixa agrupació Abeniara protagonitzarà al matí la XV Mostra Folklòrica de la Fira del Pebre Bord, que enguany compartirà amb dues formacions provinents de l'illa de Sardenya: el grup Ittiri Cannedu, del poble d'Ittiri, i Su Consonu Santu Juanne, de Thiesi. Els primers son una agrupació històrica que des de 1974 treballa divulgant les danses, les músiques i la cultura popular sardes; mentre que els segons presenten la tradició del cantu a tenòre (un espectacular i riquíssim gènere musical que lliga la polifonia amb la poesia en llengua sarda, i que l'any 2005 va ser reconeguda com Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat per la Unesco). 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.