entrevistes

El Petit de Cal Eril i Ferran Palau: «Acabarà passant, algun dia caurà un disc plegats»

El Premi Enderrock de la crítica a Millor disc de pop-rock l'han rebut Ferran Palau i El Petit de Cal Eril per 'Kevin' i 'Energia fosca'

| 22/12/2019 a les 20:00h
Especial: Premis Enderrock
Arxivat a: Enderrock, Kevin, entrevistes, El Petit de Cal Eril, Energia fosca, Millor disc de pop-rock, Ferran Palau, Premi Enderrock
Els Petit de Cal Eril i Ferran Palau
Els Petit de Cal Eril i Ferran Palau | Xavier Mercadé
És el primer any que els Premis Enderrock atorguen un premi ex aequoEl Petit de Cal Eril Ferran Palau són els guanyadors del Premi Enderrock de la crítica a millor disc de pop-rock. Un reconeixement als treballs que han facturat aquest 2019 i a l'escena metafísica que han creat. 

Joan Pons és El Petit de Cal Eril, un artista amb una estètica personal a cavall de la cançó d’autor i el pop-rock que els darrers anys es dedica a col·leccionar Premis Enderrock. Aquest any, l’ha de compartir amb un company de fatigues gairebé inseparable, Ferran Palau. “Estic molt content. Em fa més il·lusió rebre el premi amb el Ferran que no pas si l’hagués rebut jo sol. Sembla que estigui fet expressament. Si és casualitat, ho trobo preciós. No sé si ha estat un empat matemàtic, en tot cas és metafísic”, bromeja el de Guissona.

Pons té clar a qui hauria votat si hagués format part del jurat: “Jo hauria votat el disc del Ferran. Però això dels premis és molt complex, faig música, no hi entenc… M’alegra quan algú em dona un premi o valora el que he fet però no vull entrar en si és un premi just o no. Segur que hi ha molta gent que es mereix el premi però nosaltres hem fet molta feina, hem fet uns bons discos i també ens el mereixem”.

Com el seu amic Joan Pons, amb qui comparteix el premi de millor disc de pop-rock, Ferran Palau celebra la coincidència. “Encara em fa més il·lusió que si me l’haguessin donat només a mi. Fa uns quants anys que compartim moltes coses i les nostres carreres van en paral·lel. Compartir un premi és una cosa més de tantes que hem compartit. Som germans musicals i això ens fa pensar que la nostra associació també dona fruits”, explica el de Collbató. I, com Pons, tampoc no acaba de veure clar que els seus siguin els millors discos: “No acabo d’entendre com funciona. Això no és un esport que es pot comptabilitzar qui guanya i qui perd. Depèn. Per mi no són els millors discos, segur que n’hi ha de millors. Però estic molt feliç de rebre aquest premi”.

L’amistat amb El Petit de Cal Eril encara pot donar resultats musicals més potents: “Segur que acabarà passant, algun dia caurà un disc plegats. Sempre diem que nosaltres fem música junts però no fem col·laboracions. De tant en tant parlem de fer un disc junts, però encara no tenim la idea clara de què volem fer.”

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.