Més austers, més elèctrics i més pop

Les claus del tercer disc de Manel

| 16/04/2013 a les 07:00h
Arxivat a: Enderrock
Avui arriba a les botigues el tercer disc de Manel, Atletes, baixin de l'escenari (DiscMedi/Warner, 2013). Quines són, però, les principals novetats que presenta aquest nou treball i en què es diferencia dels anteriors? Enderrock.cat explica les claus del nou disc de Manel

Foto: Juan Miguel Morales

1) Un disc més auster. Potser com a símbol dels temps que corren, Manel ha decidit que el seu tercer treball estigui caracteritzat per un so molt més auster que els precedents. De manera conscient, el grup ha decidit no introduir arranjaments orquestrals de cap mena. No hi ha, doncs, ni secció de vents ni quartets de corda. El guitarrista Roger Padilla ho resumeix dient: "Hem volgut fer uns títols de crèdit més curts". La instrumentació del disc, a la pràctica, és la d'un grup de pop-rock clàssic: guitarres, baixos, bateria i percussions, teclats i veu. Guillem Gisbert explica: "L'objectiu ha estat provar una paleta diferent de colors, i veure què passa. A l'estudi, quan ens apropàvem a un terreny conegut, ens n'apartavem conscientment".

2) Un disc més elèctric. No es pot dir que en els discos de Manel no hi hagi hagut mai guitarres elèctriques –de fet, Padilla la toca habitualment als recitals– però sí que és cert que el quartet mai no havia elaborat cançons amb una instrumentació tan pròxima al rock com ara. Si bé l'electricitat no és la norma en el total de cançons del disc, hi ha peces on es fa explícita l'aposta per sonar endollats, com el mateix single, "Teresa Rampell", o l'enigmàtica "Vés, bruixot!". El bateria Arnau Vallvé explica: "El fet de no posar arranjaments orquestrals ha fet que les guitarres prenguin més protagonisme, però no hem anat conscientment a fer un disc 'guitarrero'". Un altre element diferencial són els teclats, presents en gairebé totes les cançons. 

3) Un disc més pop. Si bé les tonalitats folkis segueixen sent molt presents –sobretot en cançons com "Ja era fort" o "Imagina't un nen"–, Atletes, baixin de l'escenari és el disc més pop de Manel. Ho posen de manifest temes com "Quin dia feia, amics", "Fes-me petons" o "Un directiu em va acomiadar". "El disc anterior pràcticament no tenia tornades", explica Gisbert. "És una cosa de la qual no ens havíem adonat però que tot sovint ens feien notar a les entrevistes. En aquest nou treball, potser de forma una mica conscient, hem fet més cançons amb tornades". Afirmen que el fet de compartir management i hores de carretera amb bandes com Antònia Font o Mishima no ha influït en aquesta aposta més pop. "Anar a fer una cervesa amb David Carabén o tocar-li el braç no t'influeix de manera especial, el que importa és la música i aquesta és accessible a tothom."

4) Un disc amb més treball lletrístic. Pel que fa a la lírica, Atletes, baixin de l'escenari dobla l'aposta per la qualitat i el detallisme que ja era present en els treballs anteriors del grup. No hi ha cap lletra escrita des d'un punt de vista obvi. Quan el grup s'apropa als temes amorosos més clàssics –com a "Fes-me petons" o "Quin dia feia, amics"– ho fa afegint-hi un contrapunt que trenca amb els llocs comuns. Al mateix temps, els textos de "Deixar-te un dia" o "A veure què en fem" requereixen dobles i terceres lectures, i tot i la seva complexitat, acaben enganxant. Gisbert afirma: "Una lletra molt evident pot funcionar de meravella, i una lletra críptica i misteriosa també. No estic tan segur, però, que algú pugui anar a buscar el misteri conscientment. Això cal portar-ho dins". 

5) Un disc més valent. En el conjunt, Atletes, baixin de l'escenari és el disc més valent de Manel. Si a 10 milles per veure una bona armadura (Warner/DiscMedi, 2011) s'allunyaven en part de les formes que més els havien funcionat al seu disc de debut, en aquest tercer treball el trencament encara és més explícit. Hi ha una voluntat ferma de no conformar-se i no trepitjar territoris fàcils. El baixista Martí Maymó explica: "Ser comercial no és un estil; al final el que hi ha és música més bona o més dolenta; al final les cançons apel·len a l'emoció i cadascú té la seva pròpia estratègia per aconseguir-ho". 
 

Joan Colomo
Joan Colomo | Juan Miguel Morales
El músic de Sant Celoni va estrenar aquesta tardor el seu darrer treball discogràfic, 'L'oferta i la demanda'
Eva Fernández
Eva Fernández | Maud Sophie Andrieux
La cantant i saxofonista presentarà el seu últim disc, 'Yo pregunto', acompanyada del Quartet Brossa el 18 d'octubre al Festival Connexions | El disc és un recull de musicacions de poemes en clau de cançó-jazz
Marc Parrot
Marc Parrot | Juan Miguel Morales
El nou treball personal i íntim de l'artista porta el nom de 'Refugi'
El Petit de Cal Eril
El Petit de Cal Eril | Juan Miguel Morales
El cicle Artistes en Ruta organitzat per l'AIE porta les tres formacions de gira per l'Estat espanyol | El comitè de selecció ha escollit Da Souza, Los Hermanos Cubero, Nubla i Sara Pi per a l'edició del cicle de gener a juny del 2019
The Prussians
The Prussians | Arxiu de la banda
El quintet mallorquí abandona l'actitud purament festiva i emprèn amb el segon disc un camí de reflexió i introspecció que vol compartir amb la seva audiència
Rotten Kings
Rotten Kings | Arxiu de Rotten Kings
El jove grup palmesà estrena el seu segon senzill, enregistrat als estudis dels germans Tejedor
Howlin'Dogs
Howlin'Dogs | Gemma Martz
Estrenem el videoclip d'"Another man done gone", que relata la història d'un pres que ha fugit del camp de treball per retrobar-se amb la seva família | La formació celebrarà l'últim concert de l'any al Festival Internacional de Blues de Cerdanyola el dissabte 6 d'octubre
Chloe Phillips amb Barcelona de fons
Chloe Phillips amb Barcelona de fons | Fragment del videoclip
Estrenem el videoclip del seu primer senzill, "Barcelona" | La cantant nord-americana ha sorprès amb el seu domini del català al programa 'Katalonski', presentat per Halldor Mar