Projecte Mut Foto: Andrés Iglesias"A la muntanya": "Una bona mostra del vessant més folk i desenfadat del grup. La lletra fa una comparació entre la vida a les gran ciutats i a la muntanya, a prop de la natura i la tranquil·litat. Curiosament, la melodia va néixer al metro de Barcelona i la lletra en una casa pagesa situada a la muntanya de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa)".
"L'home de goma": "Una divertida reflexió sobre la necessitat d’agradar als altres i la pressió social que això de vegades comporta per a l’ésser humà. Cançó que barreja pop i rock sense complexos, amb el nostre so mediterrani com a guia".
"No donis il·lusions al meu cor": "Una de les cançons més melancòliques del disc. La lletra parla de la ruptura de relacions i com de vegades donar il·lusions infundades pot fer més fondo el forat del dolor. És una de les més treballades musicalment, un mig temps amb una secció de cordes que l’ajuden a créixer a mesura que avança".
"En la nit artificial": "Musicada sobre un poema del català Enric Casasses, fa una descripció irònica del món de la nit. Ens va semblar un reflex molt encertat del que vivim a Eivissa, sobretot els mesos d’estiu. Musicalment és una de les cançons més fresques i divertides del nostre repertori, sense perdre la sonoritat mediterrània del nostre folk dels quatre vents ".
"Bonança": "Solem tenir pinzellades llatinoafricanes a cada disc, i aquesta cançó n’és un dels millors exemples. Viatjar musicalment ens continua seduint, i ho fem en aquesta cançó, que parla d’aquest sentiment que surt del cor i s’escampa dins el cos en forma de ventura, lluita i esperança".
"Insomni": "Musicada a partir d’un poema del valencià Isidre Martínez, és una de les cançons més dolces del disc. Composta a l’estudi durant el procés de gravació amb l’espontaneïtat que suggeria el poema, fa que sigui un tema senzill però a la vegada molt treballat per conservar la delicadesa de les melodies que li donen forma". Aquesta cançó ha estat un dels 19 poemes musicats escollits al VII certamen Terra i Cultura .
"Alegria": "Una altra mostra de la nostra visió més divertida del folk. La lletra fa referència a la introspecció d’un poeta parlant d'ell mateix, en aquest cas, en David Serra, denominant-se a si mateix ‘poeta de merda’".
"I tu què dius?": "Eivissa diu no! és el subtítol d’aquesta cançó i el lema amb el qual a l’illa es rebutja la realització de prospeccions petrolíferes a les costes Pitiüses. És una de les cançons més reivindicatives del nostre repertori".
"Amor i migdiada": "Descripció sonora d’una migdiada amb la millor de les companyies. En aquesta cançó deixem entreveure matisos d’algunes de les nostres influències musicals com a banda, com ara la del cantautor valencià Miquel Gil o la dels nord-americans Pearl Jam.
"Cançó de la mar": "Lletra inspirada en una poesia homònima de l’artista eivissenc Josep Marí. És una temàtica inevitable per a nosaltres, per a qui el mar representa moltes coses".
"Herbes": "Tema instrumental on mostrem el nostre vessant més cèltic. És una mena de continuació del tema instrumental 'JB' inclòs al segon disc, Corda i poal (Duradisc, 2012)".
"Posidònia": "Musicada a partir d’un poema del formenterer Esteve Portes, amb qui ja havíem treballat a la cançó "Espurna". Hi mostrem la nostra preocupació i la de tots els eivissencs pel maltracte al qual se sotmet aquesta planta oceànica que neteja el mar i protegeix les costes".
"Com és!": "Versió de la cançó 'Como es!' del grup de rock Los Enemigos; un tema que ens ha
acompanyat a molts dels directes al llarg de la nostra trajectòria. La lletra fa una reflexió interessant sobre la imatge icònica dels artistes".
"Es jugueroi": "Melodia popular eivissenca o sonada de flaüta pagesa, instrument tradicional de les illes Pitiüses que hem fet servir a tots els nostres discos, barrejat amb els instruments propis del rock".
.gif)
.gif)
