Maria Stuarda forma part de la ‘trilogia Tudor’, que el compositor de Bèrgam va dedicar precisament al voltant de la figura de la reina Elisabet, un personatge històric que ha donat molt de si. Amb el seu llibretista de confiança Giuseppe Bardari, Donizetti es va basar en el drama del romàntic alemany Friedrich von Schiller per dur aquesta història carregada de força dramàtica al terreny operístic. Després de ser prohibida al teatre San Carlo de Nàpols –que l’havia encarregat– i de ser censurada pel caràcter furibund dels personatges de les dues reines protagonistes, es va estrenar a La Scala de Milà el 1835. Set anys després, el 1842, s’estrenava al Teatre Principal de Barcelona, i poc després va entrar en un període d’ostracisme fins que el 1958 va tornar a popularitzar-se a partir de la seva recuperació a Bèrgam.
Al Liceu, on aquesta tragèdia lírica en tres actes es va estrenar per primer cop el 5 de gener de 1969, es presentarà ara amb direcció musical de Mauricio Benini i escènica de Patrice Caurier i Moshe Leiser, en una coproducció entre el teatre barceloní, el Royal Opera House Covent Garden de Londres, l’Òpera Nacional Polonesa de Varsòvia i el Théâtre des Champs Elysées de París. Pel que fa al repartiment, hi haurà les veus de Joyce DiDonato, Silvia Tro Santafé, Irina Lungu i Marianna Pizzolato, entre altres.
.gif)
.gif)
