Bertomeu. Foto: Arxiu de l'artista"Em coneixen més per musicar Estellés que pels meus discos de cançó d'autor. De fet, tinc més discos amb composicions pròpies que posant música a poetes, però al final el que importa és que arribi a la gent i que puguin identificar-se amb un text propi o d'altres", explica l'artista. En aquest cas, el disc surt de la necessitat d'explicar històries i d'expressar idees, per la qual cosa es va decidir a escriure la seva pròpia música i textos.
El disc és un treball proper, on l'oient pot trobar la cançó totalment nua a guitarra i veu, i on el músic ha cercat la mínima expressió de la producció musical: "M'interessava poder expressar el que volia dir de manera molt, molt propera", comenta. El disc surt dels últims tres anys que han estat molt intensos, amb "molts concerts, moltes vivències i molta música". Per a l'ocasió, Bertomeu assegura: "Vaig compondre des d'un altre punt de vista, m'he reinventat".
L'artista va guanyar la 8a edició del Premi Miquel Martí i Pol dins el certamen Terra i Cultura, que ofereix el Celler Vall Llach, tot plegat "una gran ajuda tant en el pla personal com econòmic a l'hora de fabricar el disc, fer la gravació, etc.", diu.
Al cap i a la fi, assegura que "si després de tot podem transmetre la meitat de l'emoció que sentim quan componem i gravem les cançons, valdrà la pena". A EDR estrenem dues cançons del nou disc de l'artista, Collita i llaurador (autoeditat, 2016). La primera és "La vida que trobem", que destaca "el que ens ha tocat viure o el que ens ha regalat la vida. Parla de la infància amb els cosins, de la meva àvia que em volia tant, del present amb els meus fills i la meva companya, de les golfes a l'estiu, d'aquelles coses que queden per sempre i et recorden d'on ets".
"Bona gent", comenta, "és el que vull creure, perquè m'agrada creure en alguna cosa. I si és en la gent, millor. Com diu la cançó, també crec en el rock'n'roll com a actitud vital, i en l'amor, que vull creure que ho pot tot". També estrenem el clip de la cançó "Com a casa", que segons explica l'autor l'identifica amb el seu poble, Alberic, "amb el riu Xúquer, amb l'entorn que respirem diàriament, i amb la meua vida".
.gif)
