La Banda Trapera del Río Foto: Xavier MercadéLa història de La Banda Trapera és una de les més fascinants que ha donat el rock'n'roll al nostre país. Van començar on no hi havia res de res, ara fa 40 anys quan el punk encara no havia esclatat arreu del món i quan ningú sabia ni situar al mapa la ciutat de Cornellà, la ciutat satèl·lit. El seu primer LP homònim editat pel segell barceloní Belter l’any 1979 és una pedra fundacional d'escenes molt diverses, una influència que es pot rastrejar tant al rock radical basc com al punk barceloní, el so caño roto de sevillà o aquell sonido Chapa que es va facturar a Madrid. En aquells anys no era fàcil assaltar un escenari amb temes com “Nacido del polvo de un borracho y el coño de una puta”, “Nos gusta cagarnos en la Sociedad”, “Eunucos mentales”, “Venid a las cloacas” o “Ciutat podrida”, la que és considerada com a primera cançó punk en català.
Amb una història turbulenta i en uns anys en què l'heroïna causava estralls, La Banda Trapera del Río ho va deixar córrer el 1982 i va deixar al calaix pendent d’editar el disc Guante de guillotina, un terball que s’editaria deu anys després juntament amb la reedició del primer disc per part del segell Divucsa. L’èxit d’aquestes edicions va fer que la banda s’ho pensés de nou i tornés a la carretera, tot refundant una segona etapa de La Trapera que es consolidaria amb l'edició de Directo a los cojones (Munster, 1994) i Mentenblanco (Munster, 1994), el primer en directe i el segon amb temes nous. Aquesta segona part de l’aventura acabaria l’any 1996.
El guitarrista Tio Modes va morir el 2004, i els supervivents de la banda es van tornar a reunir en un homenatge que es va fer a Sant Just Desvern el 22 d’octubre de 2005. Després del ressò del llibre de Jaume Gonzalo, no va actuar fins al 2009, en el que havia de ser un concert únic per a la filmació d’un documental a Cornellà (el prestigiós Venid a las cloacas que va guanyar l'In-Èdit de 2'1') i que s’havia de transformar en una petita gira de La Trapera arreu de l'Estat. Però tot se’n va anar en orris quan van diagnosticar un càncer al bateria Juan ‘Raf’ Pulido. Els components de la banda, però, no ho volien deixar tot deslligat i van aprofitar l’aventura de Rambleros per fer un acomiadament del grup amb totes les de la llei, amb un concert memorable i impagable a la part baixa de la Rambla de Barcelona el 25 de març de 2010. Un concert visceral, bèstia i molt dur: Pulido havia estat ingressat aquell mateix dia d’urgències a l’hospital on moriria dues setmanes després. “Després d’aquest concert La Trapera s’acaba definitivament”, va declarar el cantant Morfi Grey. Però amb un historial com el que portaven a les espatlles ningú s’atreviria a jugar-se ni un pèsol...
I aquí els tenim de nou per celebrar els 40 anys del seu primer concert. Dos supervivents de la banda, Morfi Grey (cantant) i Joan Pujadas Subidas (baixista), són el cor i el cervell que posen en funcionament aquesta nova etapa de la banda en què s'hi afegeixen Fosy a les guitarres, que ja els va acompanyar a la darrera gira; Betty Love i Raúl Pulido (fill del bateria Raf Pulido), hereus i deixebles del mític Tio Modes, i l’exbateria de Subterranean Kids Carlos Buira 'Boliche', que ja va formar part d’aquell monstre de Frankenstein que va ser Subtrabelios amb músics de Decibelios i La Banda Trapera del Río. El tret de sortida serà aquest divendres 18 de novembre a la sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat, i tindrà El Legado i Dilemia com a més que dignes teloners. La gira passarà després per Bilbao, València, Castelló, Múrcia, Madrid, Tarragona i Saragossa. La intenció de la banda és en principi tornar per quedar-se, fer noves cançons i treure discos. Però no se sap mai què passarà amb La Trapera.
.gif)
.gif)
