El carismàtic cantant, gastrònom i locutor de ràdio Pere Tapias ha mort aquesta matinada a l'Hospital de Sant Pere de Ribes. Ja feia unes setmanes que la seva salut s’havia deteriorat en excés i el desenllaç era inevitable.
 
Nascut a Vilanova i la Geltrú com Joan Collell i Xirau, li van dir que el seu era un nom massa seriós per dedicar-se a la música i no va dubtar a buscar-se un nom artístic. Al final, només la família i els amics més antics el seguien anomenant Joan.
 
L’arribada de Pere Tapias a la Nova Cançó va servir per obrir una via inexplorada fins aquell moment: el de la cançó humorística. A poc a poc es va anar guanyant el respecte del públic i dels seus companys d’ofici. Els moments de màxima popularitat els va viure a les mítiques Sis Hores de Cançó Canet de Mar, amb concerts multitudinaris, especialment el de l’any 1976 davant  més de seixanta mil persones.
 
Sens dubte, la seva cançó més coneguda és “La moto”, una peça imaginada a partir de l’observació d’un grup de motards, ja que el transport més emprat per Pere Tapias va ser la bicicleta.
 
A poc a poc, la cançó humorística va obrir una escletxa a la tendresa. En aquesta línia publica una altra de les seves cançons essencials, “Passeig del Carme”, la peça que dona nom al seu disc més reeixit, publicat el 1980.
 
En el terreny de la gastronomia va publicar diversos llibres i va ser el responsable del programa Tapias variades, en antena a Catalunya Ràdio des del 1993. Abans havia fet un programa al circuit català de TVE, Què vol veure?, i a Ràdio 4, en aquest cas amb Núria Feliu.
 
Advocat de formació, Pere Tapias va ser el primer defensor de la ciutadania de Vilanova i la Geltrú, càrrec que va exercir durant més de deu anys. La seva darrera aparició pública va ser el passat 25 de març a la presentació del seu poemari On es desborda el sol (El Cep i la Nansa Edicions).